Resultats de la cerca

Fundat l’any 1929, durant els anys quaranta i cinquanta formà un equip amateur amb corredors destacats com José Ventura, Saturnino Espiga o Pedro Mas S’especialitzà en la gestió d’equips de ciclosport i en l’organització de curses d’aquesta categoria en el Campionat de Catalunya

Competí durant les dècades de 1930 i 1940 amb l’Associació Ciclista Germanor A partir del 1950 exercí de director esportiu de l’Associació Esportiva Artigas, amb la qual també disputà alguna cursa Posteriorment fundà l’Associació Ciclista Soteras, amb seu a Badalona

Fundat el 1918 com a Club de Futbol Sitges, nasqué de la fusió dels dos primers clubs de la població, el Racing i l’Atlètic L’any 1920 adoptà el nom de Sitgetà i jugà unes quantes temporades al Campionat de Catalunya de tercera categoria La temporada 1923-24 guanyà el Trofeu Germanor Desaparegué el 1929 i en els seus terrenys s’hi construïren xalets

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit…

S’inicià a la Germanor Barcelonina i l’any 1942, amb la victòria en el Campionat de Catalunya de dobles, inicià una trajectòria en què acumulà 24 títols de campió de Catalunya i 20 de campió d’Espanya, fins a la seva retirada, el 1959 Després de la Guerra Civil fou jugador del Club de 7 a 9 1944-49, del PPC Tívoli 1950-53 i del CT Barcino 1954-59 En els Campionats de Catalunya guanyà sis cops el títol individual 1944, 1946, 1947, 1948, 1951, 1958, a més de cinc el de dobles 1942, 1946, 1947, 1955, 1958, quatre el de dobles mixtos 1944, 1955, 1956, 1958 i nou el d’equips, que…

El primer aplec se celebrà el 15 de maig de 1977 al tossal dels Tres Reis Baix Maestrat, i fou organitzat per la secció de muntanya del Centre de Lectura de Reus Hi assistiren més de mil persones Des de llavors se’n celebra una edició cada any, sempre organitzada per una nova entitat excursionista Les entitats que han repetit com a organitzadores més vegades són el Grup Pirinenc Excursionista Nord-català 1980, 1985, 1990, 1995, 2000, el Centre de Lectura de Reus 1977, 1986, 2001, el Grup Excursionista de Mallorca 1988, 1992, 2002 i el Club Pollença 1988, 1992, 2006, aquests dos últims clubs…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau  1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…

que es practica entre dos equips d’onze jugadors sobre un camp rectangular de 100 iardes de llarg, en els extrems del qual se situen unes estructures formades per tres pals que fan la funció de porteria Consisteix a anotar tants punts com es pugui Els equips poden marcar de la manera següent Touchdown = sis punts Aquesta anotació s’aconsegueix quan un jugador de l’equip que té la possessió de la pilota arriba, tot controlant-la corrent o atrapant una passada, a la zona de marca del rival Després d’un touchdown , es fa una jugada addicional a dues iardes de la zona d’anotació del rival que pot…