Resultats de la cerca

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

Competí pel CE Hispano-Francès i el CE Universitari Després d’haver estat subcampiona de Catalunya i d’Espanya el 1965, assolí el títol català de l’especialitat dues vegades 1966, 1967

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la temporada 1931-32…

Fou contractat pel Reial Club Deportiu Espanyol l’estiu del 1961 després d’haver aconseguit l’ascens a primera divisió amb el Granada Jugà tan sols 18 partits de Lliga en cinc temporades 1961-66 Posteriorment fitxà pel Mallorca 1966-68

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el Girona Hoquei Club…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on acostumava a actuar d’extrem esquerre Jugà al Barcelona Atlètic 1977-79, després fou cedit a l’Alcalá de Henares 1979-80 i el Valladolid 1980-81 i retornà al Barcelona Atlètic La temporada 1984-85, actuant ja de centrecampista, ingressà en el primer equip de la mà de Terry Venables Romangué al club fins la temporada 1987-88 amb el balanç d’un títol de Lliga 1984-85, un de Copa del Rei 1988 i un de la Copa de la Lliga 1986, a més de ser finalista de la Copa d’Europa 1986 i de la Copa 1986 i després d’haver disputat…

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1989-92 després d’haver guanyat la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Ascendí a primera divisió la primera temporada i marxà a la meitat de 1991-92 Disputà 50 partits de Lliga i marcà 16 gols

Soci del Club Tennis Barcino des de l’any de la seva fundació 1928, n’assumí la presidència el 1939, després d’haver-ne estat tresorer i vicepresident Durant el seu mandat s’impulsà la creació de tres pistes de tennis i una de frontó, així com la millora general de les installacions del club

Jugà al Futbol Club Barcelona 1996-98 procedent del Porto Deixà l’equip blaugrana al novembre del 1998, després d’haver participat en 54 partits oficials Fou campió de la Lliga 1998, la Copa del Rei 1997, 1998, la Recopa d’Europa 1997, la Supercopa d’Espanya 1996 i la Copa Catalunya 1998 Internacional en vuitanta ocasions, disputà la Copa del Món 2002

El 1955 fou un dels fundadors de la Societat de Pesca Esportiva Verge del Vilar, de la qual fou president a partir del 1969 Després d’haver ocupat diferents càrrecs a les federacions gironina i catalana de pesca, el 1972 formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca El 1973 ajudà també al naixement del Club Hoquei Blanes