Resultats de la cerca

S’inicià als Maristes de Sants i passà pels equips inferiors del FC Barcelona, els Maristes de Sant Joan i el CP Voltregà La temporada 1966-67 jugà amb el Magnetos a segona divisió i la següent debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Posteriorment jugà tres temporades al RCD Espanyol, amb el qual guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1968-69 abans de la creació de la Lliga estatal Després d’un fugaç pas pel Sant Andreu de segona divisió al principi de la temporada 1971-72, aquella mateixa campanya l’acabà amb el CP Vilanova, amb el qual pujà a la divisió d’honor i l’any…

També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig

Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut Terra Alta

Situat a la vall de Molières, al nord de l’estany inferior de Molières, al vessant sud del serrat de la Gerbosa, a 2390 m d’altitud Es tracta d’un refugi d’emergència, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, amb una capacitat de divuit places El juliol del 2011 es desmuntà l’antic refugi i fou substituït per un de nou a l’agost del mateix any És base d’ascensió del tuc de Molières 3010 m, la Forcanada 2881 m, pic de Salenques 2990 m o tuc de la Tallada 2954 m, i de travesses cap a les valls de Salenques i de Benasc

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera,…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…

Inaugurat al juny del 1906 i promogut, entre d’altres, per Leopoldo Gil, reunia l’alta socie-tat catalana que practicava el tir al colomí Situat a la part inferior del castell de Montjuïc, davant l’antic embarcador de l’Exposició Universal, era format per una planícia ellíptica amb un estand per als tiradors, tribuna, local social, sala de juntes i secretaria, i colomers amb gàbies automàtiques S’hi disputaren proves de rellevància, com el Campionat d’Europa 1956 o el Campionat del Món 1961 La concessió de les installacions caducà a l’abril del 1994 i l’Ajuntament de Barcelona no…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…

Tot i que fou creat la temporada 1960-61, agafant el nom de l’empresa que el patrocinava, el club com a tal fou creat en la primera postguerra en el si del Frente de Juventudes local Organitzava totes les competicions escolars i locals La temporada 1943-44 inscriví un equip sènior a les competicions federatives Posteriorment participà com a Frente de Juventudes i després com a CB Juventudes San Fernando La temporada 1959-60 aconseguí l’ascens a l’aleshores denominada primera divisió estatal, immediatament inferior a la semiprofessional Lliga estatal, i la següent fou quan es…

Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…