Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun durant una expedició d’…

Format a la Unió Esportiva Santboiana, club amb el qual aconseguí quatre Lligues 1996, 1997, 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2006, 2007, actuà de pilar Jugà dos partits amb la selecció espanyola Quan es retirà continuà jugant amb l’equip de veterans de la UE Santboiana

Escalador i alpinista, un dels màxims exponents de la generació d’escaladors anomenada New Wave , a més de pioner a l’Estat espanyol del parapent i de les expedicions a l’Àrtic Fou soci de la UEC de Gràcia i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Des del final dels anys setanta realitzà escalades d’envergadura als Picos d’Europa, Riglos, Ordesa i els Alps, i obrí vies a les parets de Montserrat, el Pedraforca i Ordesa Participà en diverses expedicions amb obertures a la cara NW del Saraghar Hindu Kush, 1982 i la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central…

Biografia A tretze anys anà a Catalunya, on s’incorporà a l’equip infantil del FC Barcelona i seguí una progressió ascendent fins el 2004, que debutà en el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga espanyola de les temporades 2004-05 i 2005-06, la Lliga de Campions 2005-06 i la Supercopa d’Espanya el 2005-06 i el 2006-07 Fou una peça clau de l’equip del FC Barcelona entrenat per Josep Guardiola, que a partir de l’any 2008 se situà com un dels millors conjunts d’aquest esport, i des de llavors liderà l’equip, amb el qual jugà més de 767 partits 2021 Davanter i també migcampista ràpid i potent…

Tingué lloc al velòdrom de Tortosa el 16 de març de 1963 dins del programa de la Copa del Món darrere moto Hi participaren Guillem Timoner, Leo Proost, Jaap Oudkerk i Robert Varnajo, entre d’altres La prova es desenvolupà en tres mànigues, dues de 15 km i una de 20 km El guanyador fou Timoner

Formada al Club Sant Gervasi de Barcelona, posteriorment jugà al Club de 7 a 9 i al Club Diagonal Tingué com a entrenadors Josep M Oliva i Leo Klite Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions Participà en diverses Copes del Món i formà part de la selecció espanyola 1981-92 És propietària de la installació Bowling Pedralbes Barcelona

Es formà al Club de 7 a 9 de Barcelona Josep Maria Oliva i Leo Klitte foren els seus entrenadors També formà part dels clubs Joventut, Límit i Barcelona Guanyà Campionats de Catalunya i Espanya en totes les modalitats individual, parelles i equips Amb la selecció espanyola disputà quatre Campionats del Món 1987, 1991, 2001, 2005 i dos d’Europa 1985, 1993, dues Copes del Món AMF 1993, 2000, dues Copes d’Europa de Campions 1993, 1994 i l’Europeu d’equips 1992 L’any 2008 participà en el Campionat d’Europa en representació de Catalunya

Formà part dels clubs 7 a 9, Joventut i Límit, i tingué com a entrenadors Dick Weber, Paco Ballesteros, Irma Urrea i Leo Klitte Ha estat campiona de Catalunya i d’Espanya individual, per parelles, per trios i per equips, i subcampiona d’Europa individual 1981 Assolí dues medalles de plata 1981, 1983 i una de bronze 1982 a la Copa d’Europa de Campions Disputà la Copa d’Europa d’equips 1978, 1980, 1982, 1988, 1990 i el Campionat d’Europa 1981, 1985, 1989, 1993 amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana Es retirà el 1994 Rebé el premi del diari Sport a la…

S’inicià al Club Bowling Prat el 1984 Fitxà pel Club de 7 a 9 1986-2000, i el 2001 passà al Club Bowling Diagonal Tingué com a entrenadors Leo Klitte, Lluís Montfort, Melvin Ocando, Wladimir Cornet i Luz Adriana Leal Guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals, per parelles, per trios i per equips, i unes quantes Lligues Ha estat trenta-nou vegades internacional amb la selecció espanyola 1990-2008, amb la qual guanyà l’Obert d’Egipte 2007, i nou vegades amb la selecció catalana a partir del 2008, amb la qual disputà el Campionat d’Europa 2012 Entre el 2001 i…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…