Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Victòria Obtingué el títol de campió de Catalunya amateur en la categoria de pes wèlter 1981

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, assolí entre altres èxits dos Campionats d’Espanya, celebrats el 1948 i el 1950 a Barcelona, en ambdós casos en la categoria de vuit amb timoner

Vinculada al Centre Excursionista Comarca del Bages i membre activa del GAM i del GAME, s’inicià al Pirineu Durant els anys setanta participà en expedicions de l’entitat manresana al mont Kenya i al Kilimanjaro 1970, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1975 i l’Iran 1977 Participà també en una expedició al Perú dirigida per José María Monfort 1978 Amb l’ascensió al Noshaq occidental 7492 m, en el marc de l’expedició a l’Hindu Kush, es convertí en la primera alpinista de l’Estat i la tercera europea a superar els 7000 m Per aquest motiu guanyà el III trofeu medalla d’or…

Formada al CA Manresa, també competí amb el Fila Team i el FC Barcelona Fou campiona de Catalunya de 5000 m i 10000 m 1999 i quatre cops campiona de 10 km en ruta 2001, 2005, 2007, 2008 També guanyà el Campionat de Catalunya de marató per relleus 2005 a les files del CA Manresa En les proves de cros fou subcampiona catalana 2003, 2004, i participà en un Mundial 2000 Fou campiona d’Espanya dels 10000 m 2009, i guanyà vuit cops el campionat de cros formant part de la selecció catalana –tres en júnior, cinc en sènior– En pista coberta fou campiona d’Espanya…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat…

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

de superfície llisa Consisteix a fer passar la pilota, colpejant-la amb la mà o els braços, al camp contrari per damunt d’una xarxa collocada de manera transversal al mig de la pista La xarxa té una altura de 2,43 m en les competicions masculines i de 2,24 m en les femenines En categories inferiors, l’altura és més baixa La pilota és de pell, té una circumferència de 65-67 cm i pesa entre 260 i 280 gr Els partits es disputen al millor de cinc sets Cada set consta de 25 punts, excepte el cinquè que es juga a 15, però cal una diferència mínima de dos punts per a guanyar un set S’aconsegueix un…

Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…