Resultats de la cerca

La primera edició es remunta al 17 d’agost de 1932 Organitzada per El Heraldo de Madrid i concebuda com un assaig de la futura Vuelta a Espanya, es programà en quatre etapes i el guanyador fou l’italià Luigi Marchisio La darrera edició fou celebrada el 1961, i el triomfador fou Angelino Soler

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué David, que emprà un temps de 2828,24 h Després d’aquest intent se’n…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1922-24 procedent del Racing de Madrid Substituí Ricard Zamora, disputà un total de 63 partits i guanyà el Campionat de Catalunya 1924

Mig, fitxà pel Futbol Club Barcelona a l’abril del 1932 Procedia de l’Atlético de Madrid i romangué al Barça fins a la temporada 1933-34 Disputà 50 partits i després passà al València

Defensa format al planter del Real Madrid, amb el qual jugà vuit temporades 1964-72 Fitxà pel RCD Espanyol 1972-78, amb el qual disputà 121 partits de Lliga, dels 247 que jugà en la màxima categoria Formà part de la selecció espanyola en una ocasió 1973 Acabada l’etapa com a jugador, fou secretari tècnic de l’Espanyol 1993-96 i secretari general de l’Almeria

Durant la dècada de 1910 fou capità de la secció de tennis de l’Atlético de Madrid Guanyà en diverses ocasions durant les dècades de 1910 i 1920 el Torneig Internacional organitzat per l’Associació de Lawn-Tennis de Catalunya en les categories individual, dobles i mixtos Fou campió d’Espanya en tres ocasions 1916, 1917, 1918 i campió de Catalunya 1922, 1923 en les categories individual i dobles, fent parella amb Eduard Flaquer L’any 1921 formà part del primer equip espanyol que participà en la Copa Davis L’any 1922 fou finalista del Campionat del Món de tennis en pista de ciment…

Amb la família es traslladà de ben petit a Barcelona Jugava sense careta de protecció La temporada 1952-53 fitxà pel FC Barcelona i, posteriorment, jugà amb el Creu Roja de Barcelona 1953-56, el RCD Espanyol 1956-60, l’Igualada HC 1960-63, el CP Vilanova 1963-66, el CH Mataró 1966-69 i el FEMSA de Madrid 1969-71, equip que també entrenà Guanyà quatre Campionats d’Espanya 1953, 1957, 1964, 1967 i quatre de Catalunya 1958, 1964, 1966, 1968, una Lliga de divisió d’honor 1968 i una altra de primera divisió 1970 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió…

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre…

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que representà…