Resultats de la cerca

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del…

Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’…

Membre del Club Orientació Catalunya, fou subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i, junt amb Carles Loré, guanyà el Campionat de França de raids d’estratègia 2002 i la Lliga espanyola de marató-O 2008 És autor de les darreres edicions dels mapes de l’Editorial Alpina sobre Montserrat, Aneto-Maladeta, Turbó i Posets-Perdiguero i del llibre Gorgas y Barrancos de Cataluña , Mallorca y Alto Ésera 1993

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en…

Fundat el 1908 per iniciativa de Joan Montllor i Pujal, el seu objectiu era fomentar l’excursionisme a partir de l’estudi natural, històric i cultural de Catalunya Des del 1918 realitzà ascensions als principals cims pirinencs entre la Maladeta i el Canigó Al principi dels anys trenta, destacà l’escalador Jaume Tiana, amb importants escalades a Sant Llorenç del Munt i els Pirineus, a més d’algunes ascensions als Alps El 1931 creà la secció d’esquí i a mitjan anys trenta incorporà la secció de cinema Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el…

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933…

Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara sud de la…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña,  durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres  Alt Berguedà i Cardener 1965, Cerdanya i…

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…