Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de…

Des del 1989 participà en expedicions a serralades d’arreu del món Pamir, Karakoram, Atles, Andes, Himàlaia o Alaska, amb ascensions als principals cims Lenin, Huascarán, Alpamayo, Huayna Potosí, Aconcagua o Denali, entre d’altres Cal destacar les seves ascensions a vuit cims de més de 8000 m el Cho Oyu 1994, que representà la primera ascensió hivernal catalana a un vuit mil i rebé una menció de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME al Piolet d’Or l’Everest 2000 el Gasherbrum II 2006, en commemoració del centenari del Centre Excursionista de Lleida CEL el…

S’inicià com a pilot amateur el 1925, any que guanyà el primer Gran Premi d’Autocicles amb un Amilcar Disputà tot tipus de curses, especialment rallis, pujades i proves de regularitat, fins que es retirà el 1973, després de guanyar el Ralli de Montecarlo per a veterans La majoria d’aquestes curses les feu acompanyat pel copilot Casimir Aumacelles Presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1940-77 i el Reial Automòbil Club de Catalunya 1957-85 Durant el seu mandat, el RACC passà d’uns cinc mil socis a gairebé cent mil En el vessant esportiu, recuperà el circuit de…

Exercí de director esportiu de diversos equips ciclistes Com a fotògraf esportiu cobrí esdeveniments ciclistes i competicions de futbol, de tennis i de basquetbol Publicà en mitjans com El Punt , Diari de Girona , L’Équipe i Meta 2 Mil , entre d’altres

Fou inaugurat al setembre del 2004, impulsat per Manel Mayoral i tancà el 2013 Disposava d’una collecció de més de mil peces i tenia quatre àmbits temàtics el poble i el camp, les fires i les atraccions, els vehicles de pedal i sobre rodes, i el món del futbol

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Començà a quinze anys Desenvolupà una llarga carrera i el 2009 disputà la cursa número mil de marxa atlètica En 20 km marxa fou tres cops tercer classificat en el Campionat d’Espanya 1966, 1967, 1976 i un cop campió català 1981 Ja jubilat es traslladà a l’Argentina i el 2008 debutà en les proves de veterans amb la selecció argentina

Fundada el 1951 i més coneguda com Asociación Deportiva Internacional de Patín a Vela ADIPAV, inicià l’activitat diversos anys abans Fou promoguda per Carles Pena i Cardenal, que també en fou president els primers disset anys El 1944 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’aquesta disciplina al Club Natació Barcelona, primera seu de l’associació, i aconseguí que la Federació Espanyola de Vela reconegués el patí de vela com a embarcació de sèrie Té gairebé tres mil patins matriculats

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu