Resultats de la cerca

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…

Començà a jugar al Club Tennis Taula Santa Coloma i a catorze anys fitxà pel Club Tennis Taula Calella Fou cam-piona estatal de dobles en categoria in-fantil 1995, juvenil 1996, 1998 i sub-21 1999, 2000, 2001 En els Campionats de Catalunya fou campiona de dobles 1999 i pujà set anys seguits al podi en aquesta prova 1996-2002, i en proves indivi-duals fou tres cops campiona sub-21 1998, 2000, 2002 La temporada 1999-2000 fou subcampiona d’Espanya de dobles En total guanyà vint-i-dues medalles, des de la categoria infantil a l’absoluta, en els campionats estatals

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme 1970 Fitxà pel Club Natació Barcelona 1970-72 i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1971 i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals 1972, 1973 i un de 400 m en pista coberta 1973 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972, en uns europeus a l’aire lliure 1971 i en uns de pista coberta 1973…

Soci del Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en categories inferiors i disputà el Campionat d’Europa júnior Treballà com a monitor de ràfting i piragüisme i, el 2009, es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona Collaborà en l’organització de diverses competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 2000-09, com proves de la Copa del Món i el Campionat del Món 2009

Debutà amb el València Club de Futbol 1939, però només disputà dos partits i fou cedit a l’Olímpic de Xàtiva i després fitxà pel Castelló 1940-44 Posteriorment, passà al Futbol Club Barcelona, on jugà la temporada 1944-45 i guanyà la Lliga Tornà al Castelló 1945-47 i la temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual disputà deu partits de Lliga Després de jugar la Copa del 1948 amb el Castelló, s’alineà amb el Sabadell 1948-49 Es retirà després d’una última campanya amb la Balompédica Linense

Ingressà en el juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Súria Extrem esquerre, quan jugava a l’Atlètic Catalunya, filial del Barça, debutà amb el primer equip blaugrana a mitjan temporada 1968-69 La temporada següent, 1969-70, jugà amb l’altre filial, el Comtal, i després passà al Rayo Vallecano, on jugà diverses temporades Posteriorment jugà amb el Manresa 1974-76 i el Girona 1976-78

El 2003 ingressà al Que’s Lider a divisió d’honor catalana, equip amb el qual ascendí a la divisió de plata estatal l’any 2008 Posteriorment jugà al Club Natació Caldes Futbol Sala 2008-09 i al Rubí Futbol Sala 2009-11, i la temporada 2011-12 fitxà pel FS Gironella a divisió d’honor estatal Guanyà un títol de divisió de plata 2011 i una Copa Catalunya 2012 Formà part de la selecció catalana

Membre de l’equip del Club de Rem Tortosa, en categories inferiors fou campió d’Espanya juvenil en quatre scull 2003, sub-23 en quatre sense timoner 2006 i medalla de bronze al Mundial sub-23 en dos sense lleuger 2007 Com a sènior aconseguí quatre títols d’Espanya en dos sense i quatre sense 2007, i en quatre sense i quatre scull 2008 Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat Un cop retirat es dedicà a la tasca d’entrenador i treballa per a la Federació Catalana de Rem a Banyoles

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…