Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Amadeu Jori Armengol
Esquí
Esquiador alpí.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, guanyà el Trofeu Poll Puig Bufa, a la Molina 1962 Fou quart a la cursa d’esquí gegant d’habilitats, competició social del CEC i tercer al cinquè Gran Premi de l’Oficina Nacional de Turisme de Suïssa, a la Molina 1967 Participà en l’equip català dels dotzens Jocs Universitaris d’hivern, campionat nacional 1967 Fou president de la secció d’esquí del CEC
Saló del Turisme i dels Esports
Esport general
Turisme i lleure
Certamen de turisme celebrat a Barcelona al juny del 1934.
Inaugurat com a annex de la setena Fira Internacional de Mostres de Barcelona, acollí institucions i entitats del foment del turisme d’arreu de Catalunya Tenia per objectiu la difusió i conservació de la bellesa natural i la riquesa arqueològica de Catalunya Hi destacà l’oficina de turisme de la Generalitat de Catalunya i, entre d’altres, hi participaren la Sociedad de Atracción de Forasteros, els sindicats d’iniciativa, la Unió Catalana de Federacions Esportives i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Institut Català d’Educació Física i Esports
Esport general
Organisme esportiu de la Generalitat republicana.
Lligat a la Delegació d’Educació Física i Esports, fou constituït el 27 d’octubre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola i tenia les facultats següents dirigir l’ensenyament físic escolar, formar el professorat, crear una oficina de fitxes mèdiques per a esportistes, intervenir les entitats d’esport, impulsar el mutualisme esportiu i crear la Biblioteca d’Educació Física i Esport de Catalunya Joan Soler Damians en fou el president Amb el decurs de la guerra, però, es militaritzà progressivament, fet que frustrà els objectius inicials d’institucionalitzar l’esport per als quals…
Òscar Grau Gomar
Handbol
Jugador d’handbol.
Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2,…
Joan Camps Reig
Futbol sala
Dirigent de futbol sala.
Representant espanyol a la FIFA, formà part de la Comissió de FUTSAL d’aquest estament i de la comissió de regles del joc per unificar el futbol sala en l’àmbit internacional Directiu del Comitè de futbol sala de la RFEF Com a vicepresident de l’Associació de Clubs Espanyols de Futbol Sala, unificà les associacions de clubs de la federació de futbol i de futbol sala l’any 1989 fou un dels responsables de la professionalització d’aquest esport a Espanya creant la Lliga espanyola de futbol sala Adaptà la normativa juntament amb José Manuel Gozalo i Antonio Res i promogué la retransmissió…
Armand Carabén i Ribó
Esport general
Economia
Economista i dirigent esportiu.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…
,
Xavier O’Callaghan i Ferrer

Xavier O’Callaghan i Ferrer
© FC Barcelona
Handbol
Jugador d’handbol.
Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà temporada 2004-05 i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega,…
,
Norman J. Cinnamond
Cinematografia
Altres esports
Distribuïdor i productor de cinema.
De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana de Barcelona En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina El 1923 importà dos títols notables La roda La Roue , 1923, Abel Gance i Nanook, l’esquimal Nanook of the North , 1920, Robert Joseph Flaherty El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat espanyol de la Pathé Exchange Inc, de Nova York El maig del 1929 substituí Antoni…
,
Estadi de Sarrià

L’Estadi de Sarrià poc després de la inauguració
Mundo Deportivo / Bert
Futbol
Estadi de futbol del barri de Sarrià de Barcelona.
Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,