Resultats de la cerca

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

Editada per Palestra, duia per subtítol Portantveu d’aeronàutica Fou l’òrgan de Falciots, secció de Palestra que pretenia interessar els joves en l’aviació En els primers números sovintegen les notícies sobre vol a vela Se’n coneixen 3 números, el darrer de 28 de febrer de 1934

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de…

Organitzat conjuntament per l’Aeroclub de Barcelona i els Falciots de Palestra, la primera edició tingué lloc a Puigcerdà l’any 1932 La Federació Catalana de Vol a Vela, creada al febrer del 1933, organitzà les següents edicions al Montseny 1933 i a Sabadell 1934-35 Un dels principals impulsors del festival i membre de la comissió organitzadora en totes les edicions fou Marià Foyé, pioner del vol a vela a Catalunya En l’edició del 1934, hi participaren trenta-sis aparells

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre…

Fundat l’any 1922, nasqué amb el nom de Futbol Club Moià i en un principi practicà futbol i bàsquet El 1946 prengué la denominació actual Entre els anys cinquanta i seixanta creà les seccions de tennis de taula i escacs El 1969, obrí la secció de tennis incorporant el Tennis Moianès i deu anys després inaugurà l’escola de tennis El 1971 creà la secció de natació i el 1977 inaugurà una piscina La secció de tennis juga en campionats interclubs La secció de futbol, disposa d’equip masculí i femení, que juguen en divisions territorials, i d’equips en categories inferiors La secció de bàsquet…

És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…

Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…

Es poden establir quatre modalitats esportives, que inclouen diferents disciplines vol amb motor aviació, vol acrobàtic, vol ultralleuger, aeromodelisme i vol de muntanya, vol lliure ala delta, vol a vela, parapent i paramotor, paracaigudisme i aerostació D’altra banda, també cal mencionar tres disciplines que tenen relació amb el medi aeri però que no es poden incloure estrictament dins la definició d’esport aeri Es tracta dels estels, del vol virtual i de la construcció amateur Vol amb motor El vol amb motor es practica amb una nau autopropulsada L’aviació esportiva agrupa les operacions…