Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la…

Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…

Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla…

Fou fundada l’any 1977 per un grup d’aficionats a l’excursionisme Membres de l’entitat participaren en l’expedició lleidatana que l’any 2008 assolí el pic de Lenin 7134 m Organitza raids de muntanya i la cursa de bicicletes Bici-Tour

Vinculat a la UEC de Girona, és instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en diverses expedicions a l’Himàlaia al pic de Lenin 1981, al Tirich Mir Oest 1982, al Kanchenjunga 1986, al Broad Peak 1988, al cim de Kangchungtse del Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993, al Karakoram 2000, al Cho Oyu 2002 i al Chogolisa 2006, les tres últimes sense èxit

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1940, participà en diverses competicions d’esquí alpí entre el 1940 i el 1959 i escalà les Agulles de Maria Antònia per l’enforcadura sota el pic Calderer 1942 amb Josep Botey Formà part de l’expedició Moto Himalàia, portada a terme per sis muntanyencs catalans 1973, tot resseguint la serralada de l’Himalàia Corredor de rallis automobilístics, també destacà com a fotògraf de muntanya

És situat al vessant sud del pic de Costabona i sobre la collada Fonda, a 2168 m d’altitud Inaugurat l’any 1968, antigament fou una mina, el 1958 arranjada com a refugi bivac És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Serveix de base per a ascendir als cims de Costabona, de la Llosa o de roca Colom i per a realitzar travesses cap a Ulldeter No està guardat i disposa de divuit places

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla