Resultats de la cerca

Fou fundada i dirigida per Antoni Ollé, que utilitzava els pseudònims Aquell , El savi de la redacció o Nyèbit , i hi collaboraren els populars dibuixants Roca i Mestres De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren com a mínim quinze números

Amb un llenguatge ple d’equívocs, satiritzava les altes instàncies federatives i alguns dirigents esportius Fou dirigida per Albert Suñé i alguns dels seus redactors empraren pseudònims com Jorge Torreobesa , La Bugadera Blaugrana o Pessic d’Arbúcies Escrita en català, només se’n publicaren set números

Era formada per redactors que havien sortit del setmanari Xut Els articles eren signats amb pseudònims, com Ocarina de Les Corts , Tresunces , etc Informava de l’actualitat esportiva del moment i ironitzava amb les notícies publicades en altres diaris esportius De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren 20 números

Fou promoguda per Frederic Montagut, Quirova , i Miquel Sala Membrado, Claudi Pitoff , que havien sortit de la redacció de Xut Redactors i dibuixants s’amagaven sota pseudònims, com el redactor, La Bruixa del Metro , o el dibuixant Jacint Bofarull, Gripau De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren nou números

Treballà en setmanaris esportius humorístics sorgits durant la dècada de 1920 Fou redactor de Xut , però el 1924 l’abandonà per desavinences amb la direcció Fou un dels fundadors d’ Orsai 1924, La Barrila Deportiva 1924 i el Sidral Esportiu 1925 Firmà amb pseudònims com Quicoff Plongeon i Claudi Pitoff

Sortia els dilluns i duia per subtítol “Rotatiu setmanal d’esports i de barrila” Els redactors s’havien format a Xut i signaven amb pseudònims, com Don K Melo , Pellaringostenoiguigoitia, Pellaringos o Fanatik Hi dibuixava A Mestres Volgueren fer la sàtira del món del futbol i també de la premsa esportiva Tingué una vida efímera

Nasqué amb el propòsit d’erradicar-ne el mercantilisme existent Els articles apareixen signats amb pseudònims com el Duende de Zafra Mostrà una postura crítica envers la Federació Espanyola d’Esports de Defensa Pot considerar-se un precedent de la premsa esportiva d’humor De periodicitat setmanal, sortia el dimarts Degué tenir una vida efímera

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’Associació de la…

Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de  Josep Palau i Claveras  Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en dues ocasions el…

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…