Resultats de la cerca

Després de la renúncia d’Enric Cera i Buxeda, esdevingué president del Reial Automòbil Club de Catalunya 1906-08 Gran apassionat de l’automobilisme, fou colleccionista dels models de cotxes més moderns de l’època

Fou una proposta del FC Barcelona que aplegà vuit conjunts catalans i valencians, malgrat que era prevista la participació d’equips murcians i alicantins, però les dificultats dels desplaçaments provocaren la seva renúncia Guanyà el FC Barcelona

Fundat el 1934 com a secció d’esports de L’Espanya Industrial, el 1945 signà un conveni de collaboració amb el FC Barcelona La temporada 1952-53 aconseguí l’ascens a primera divisió estatal però hi renuncià per la seva condició de filial del Barça La temporada 1955-56 aconseguí de nou l’ascens a primera divisió i canvià els estatuts per poder participar-hi Prengué el nom de CD Condal i en fou nomenat president Enric Llaudet Jugà la temporada 1956-57 a primera divisió L’equip era format per jugadors joves o descartats del FC Barcelona i l’entrenà Miquel Gual Posteriorment jugà a…

Guanyà el títol de campió d’Espanya amateur en la categoria de pes ploma 1989 i el professional en la categoria de pes lleuger 1992 Guanyà el torneig Boxam’92 1989, però renuncià a participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per passar al camp del professionalisme Formà part de la selecció catalana amateur

Fundat el 1982, nasqué com un equip escolar del Collegi Públic Sant Pere i Sant Pau l’any 1977 Creà diversos equips de base i el 1984 formà el primer equip sènior El primer president fou Alfonso Periáñez, que es mantingué en el càrrec durant dinou anys La primera temporada guanyà el campionat provincial i pujà a tercera divisió La temporada 1986-87 ascendí a segona divisió i el 1990 s’inaugurà el pavelló municipal on juga habitualment La temporada 1991-92 guanyà el campionat i pujà a primera divisió i la 1995-96, de la mà del tècnic macedoni Vladimir Bogoevski, ascendí per primera vegada a la…

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

Fundat l’any 1992, és un dels equips més importants d’aquesta especia-litat, i fou campió de tres Lligues Catalanes entre el 2008 i el 2011 Ha jugat habitualment a la divisió d’honor espanyola, però abans de començar la temporada 2011-12 renuncià a aquesta categoria per falta de patrocinador Els anys 2004 i 2005 es classificà per a jugar la Copa del Rei Des de la temporada 2001 té un acord d’adscripció amb el Club Joventut de Badalona

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia