Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Antoni Amat Pons
Ciclisme
Economia
Dirigent esportiu i empresari vinculat al ciclisme.
Exercí com a gerent de la Indústria Velocipedista Espanyola, on assumí tasques d’organització de curses, muntatge de reunions gremials i collaboració amb la Volta a Catalunya i la Festa del Pedal L’any 1912 obrí la botiga Bicicletes Amat a Barcelona, negoci que s’amplià al Papiol i que prosseguiren fills i nets El local de Barcelona tancà les portes el 2008
Meeting Internacional de Gavà
Atletisme
Competició d’atletisme disputada a Gavà entre el 1998 i el 2007.
Fou organitzada anualment pel Patronat Municipal d’Esports i el Club d’Atletisme Gavà a l’Estadi Municipal La Bòbila Des de l’any 1999 formà part del circuit Europe Athletisme Promotion EPA, destinat a atletes europeus que no participaven en les grans reunions del circuit de la federació internacional Entre els atletes que hi han participat hi figuren Zersenay Tadesse, Nadezhda Ostapchuk, Maria Vasco i David Chemweno
Miquel Vila Ubach

Miquel Vila Ubach
ARXIU M. VILA
Hípica
Genet i entrenador especialitzat en la modalitat eqüestre de raid hípic.
Obtingué la medalla d’or individual al Campionat del Món de raid en categoria sènior 2006 Es proclamà campió d’Europa 1999, d’Espanya 1997, 2006 i de Catalunya 2006 d’aquesta modalitat Assolí en quatre ocasions el subcampionat estatal 1994, 1996, 2001, 2009 i guanyà el Campionat de França open 2008 Impartí reunions tècniques de formació a joves genets, i es dedicà professionalment al món de l’hípica esportiva
Frontó Lleida
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Lleida el 1942.
Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència
Salvador Llobet Reverter
Excursionisme
Excursionista.
Membre fundador i primer president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1928 El 1946, juntament amb altres professionals, fundà l’Editorial Alpina, amb la qual s’omplí un buit pel que fa a la cartografia excursionista de Catalunya Com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, representà l’entitat en congressos i reunions excursionistes, i el 1969 ingressà en la secció de Geografia i Geologia És autor de nombrosos treballs de geografia regional i física El 1989 li fou atorgada la placa d’honor de l’Agrupació Excursionista de Granollers
Simposium Català d’Espeleologia

Cartell del Simposium Català d’Espeleologia del 1977
ARXIU FRANCESC MIRET
Espeleologia
Congrés sobre espeleologia celebrat a Catalunya entre el 1970 i el 1980.
Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari…
Josep Maria Co i de Triola
Periodisme
Esport
Periodista esportiu.
Conegut amb el pseudònim de Passavolant a la secció d’esports de La Veu de Catalunya Començà a la revista D’Ací i d’Allà 1919-24 i prosseguí en la publicació esportiva Stadium 1927, La Veu de Catalunya 1927-36, L’Instant , el 1936, i com a director de la revista HP i Anuario Automovilista de España També collaborà amb les agències Fabra 1938 i EFE 1939 Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona 1912, del qual fou president 1924-36 Vinculat als esports d’hivern i a l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915 i feu unes de les primeres…
,
Societat Catalana de Medicina de l’Esport

Cartell del congrés de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport del 2013
SOCIETAT CATALANA DE MEDICINA DE L’ESPORT
Esport general
Institució catalana que promou la investigació i el desenvolupament de la medicina de l’esport.
El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i…
ciclisme de pista

Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…
boxa

Ring del Catalunya Atlètic Club, entitat de futbol que es convertí en centre de boxejadors novells a la dècada de 1910
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…