Resultats de la cerca

Fou l’òrgan de la societat recreativa La Palma Real, dirigida per Nicolàs Giral De periodicitat quinzenal, cada número tenia vuit pàgines Se’n publicaren com a mínim vuit números

Fundat el 1952, fou impulsat pel púgil professional olotí Simón Martínez Inicialment practicà la boxa en unes dependències que havien albergat l’antic Teatre Municipal de Figueres i el 1962 es traslladà a un nou gimnàs al carrer de la Jonquera Entre els púgils més rellevants destacà Manel Masó, campió d’Espanya de pes ploma l’any 1977 També practica activitats gimnàstiques i esportives com l’aeròbic o la gimnàstica-jazz

Informava de les activitats de la federació i dels clubs catalans i feia la crònica de les vetllades celebrades a Catalunya Incloïa nocions de fisiologia i higiene, exercicis físics, articles de tècnica boxística i tractava de les figures del moment De periodicitat setmanal, acabà amb el número 11

Informava de les vetllades de boxa celebrades a la ciutat, de les grans figures del moment i oferia notícies de l’estranger En fou director José M Ribera De periodicitat setmanal, se’n publicaren pocs números

Oferia la crònica de les vetllades de boxa celebrades a la ciutat i informava de les activitats boxístiques d’altres ciutats de l’Estat espanyol i d’Europa De periodicitat setmanal, sortia els dissabtes, però sembla que tingué una existència curta

Informava de l’actualitat de la boxa a Barcelona, arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i publicava articles de tècnica boxística, d’autors com Ramon Larruy De periodicitat setmanal, sortia els dimarts Se’n publicaren com a mínim vint números

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Fundat el 1994, prengué el relleu del desaparegut Club de Boxa Granollers, que inicià l’activitat durant la dècada de 1950 Impulsat per Enrique Hernández i altres boxejadors formats en un gimnàs de l’Ametlla del Vallès, centrà la seva activitat en la formació pugilística amateur Té secció femenina i equips en diverses categories d’edat Els boxejadors més rellevants foren el púgil Flaqué, José Ramírez, Luis Ruiz, Víctor de la Torre, El Inglés Ousman, Santiago Simón, Rafa del Valle, Jaime Arenas o Eduardo Sánchez Disposa d’un ring de dimensions oficials, utilitzat durant els Jocs…