Resultats de la cerca

És el resultat d’un projecte federatiu que s’inicià l’any 1986 per preparar les jugadores de la selecció estatal juvenil La primera experiència tingué lloc a Manresa la temporada 1986-87 gràcies a Francesc de Puig, entre d’altres A partir del 1990 compagina la formació esportiva i acadèmica de les jugadores amb projecció Utilitza la Residència Blume i les installacions de l’INEFC Marta Fernández, Elisabet Cebrián, Marina Ferragut, Alba Torrens i Lucila Pasqua són algunes de les jugadores que hi han passat La temporada 2012-13 tenia 23 jugadores que formaven dos equips, el primer que competeix…

Fou fundat el 1912 per potenciar el vessant no competitiu del ciclisme Entre els seus impulsors destacaren el periodista Francisco Canto Arroyo, l’industrial Sanromà, el dirigent ciclista Joan Esteve i ciclistes com Antonio Crespo i Josep Magdalena Al principi de la dècada de 1920 arribà a 500 socis, amb ciclistes com Jaume Janer i Marià Cañardo El 1924 organitzà el Campionat de Catalunya A partir del 1930 incorporà moltes dones a les seves activitats ciclistes i culturals Des del 1912 publicà el butlletí mensual homònim que es feia majoritàriament en castellà, però s’hi anaren introduint…

La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…

Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada

Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…

Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria les temporades 1911-12, 1912-13 i 1913-14 El seu terreny de joc estava al carrer de Sant Sebastià, al barri de Sant Gervasi

Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o el Tir Nacional

El 1910 sorgí entre alumnes del Reial Polo Club la idea de crear una societat que fomentés l’hípica esportiva, ja que aquest club únicament promovia la pràctica del polo Així, es constituí el 1912 el Barcelona Jockey Club Inicialment l’entitat tenia 113 associats El 1912 s’aprovaren els estatuts de la institució, que quedà constituïda sota el nom Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica El 1914 el club disposava de quatre seccions esportives polo, hípica, hoquei sobre herba i tennis L’any 1939 passà a anomenar-se oficialment Reial Club de Polo de Barcelona

Organitzà proves atlètiques com la Volta a Barcelona