Resultats de la cerca

Format al Club Natació Manresa, passà successivament al CN Catalunya 1991, CN Terrassa 1993, CE Mediterrani 1996 i de nou al CN Terrassa 1997 Fou campió de Lliga en dues ocasions 1992, 1993 i guanyà també una Recopa d’Europa 1992 i una Supercopa d’Europa 1992 Durant el període 1991-95 fou vint-i-dues vegades internacional i participà en uns Jocs Mediterranis 1991

Defensa lateral que ingressà en el FC Barcelona la temporada 1966-67 Jugà successivament en els filials barcelonistes Atlètic Catalunya, Comtal i Barcelona Atlètic fins a la temporada 1970-71 La temporada 1971-72 fou cedit al Sant Andreu i Kubala el convocà per a un entrenament de la selecció estatal Les temporades 1972-73 i 1973-74 pertanyé al primer equip del Barça, amb el qual disputà 25 partits i guanyà una Lliga 1974

Defensa que s’inicià com a extrem dret a les files de l’Artiguense la temporada 1948-49 Jugà successivament al Barcelona Aficionats, al Calella, al Martinenc i al Mataró, on romangué tres temporades 1953-56 Després d’un curt pas pel CE Sabadell 1956-57, fitxà pel RCD Espanyol, on disputà 82 partits de Lliga durant cinc temporades Després s’incorporà al Múrcia 1962-64 i acabà a la UE Sant Andreu el 1966 Disputà dos partits amb la selecció espanyola B el 1960

S’inicià en el Club Natació Poble Nou Fou campió d’Espanya infantil amb la selecció catalana 1994 i debutà en l’àmbit internacional en la categoria juvenil 1996 Successivament passà pel CN Sant Andreu 1999, CN Barcelona 2007, CN Sabadell 2009 i CN Catalunya 2011 El 2001 formà part de la selecció espanyola que vencé en la Universíada i el 2006 fou nou vegades internacional intervenint en la Lliga mundial Amb el CN Barcelona participà en la Copa d’Europa de clubs i en el LEN Trophy 2008-09

Composta per tres festivals que, successivament, tenen lloc a Barcelona, Canet de Rosselló i Mònaco els mesos previs a les grans competicions mundials Cadascun d’aquests festivals té, darrere seu, la història d’un important esdeveniment de natació En el cas de Barcelona, fou el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, establert per la Federació Catalana de Natació el 1980 La solvència que dona aquest passat, el fet que es disputi en una piscina de 50 m i que tingui importants recompenses monetàries fan que hi participin habitualment campions del món i recordistes olímpics

S’inicià en la pràctica del triatló l’any 1986 i a partir del 1992 formà part del Comitè Català de Triatló, integrat en la Federació Catalana de Pentatló Modern i Triatló FCPMT L’any 1996 fou escollit president de la FCPMT, fins que el 2000 se separaren en dues federacions independents Ha estat reelegit successivament president de la Federació Catalana de Triatló 2000, 2004, 2008 També ha estat membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Triatló, president del Comitè de Disciplina Esportiva i membre del Consell Directiu de la Unió de Federacions Esportives de…

Vinculat al Centre Natació Mataró com a responsable de natació i waterpolo, secretari i vicepresident, successivament, entre el 1960 i el 1979 El darrer any fou elegit regidor d’esports i joventut de l’Ajuntament de Mataró el 1982, fou nomenat cap del servei de federacions i clubs de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, cap d’activitats esportives de la Secretaria General de l’Esport, càrrec que ocupà fins el 1997 També fou directiu de les federacions catalana 1976-79 i espanyola 2003-08 de natació, i formà part del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona…

Competí amb el CN Terrassa, amb el qual fou campió de Catalunya absolut de 100 m lliure 1963, i d’Espanya formant part dels equips de relleus catalans de 4 × 100 m lliure 1963-64 i 4 × 200 m lliure 1962-64 Fou dos cops recordista estatal de 4 ×100 m lliure 1963, 1964 i quatre cops de 4 × 200 m lliure 1963-64 Participà en els Campionats d’Europa 1962, els Jocs Mediterranis 1963 i els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 La seva carrera es veié interrompuda pel servei miliar i el 1967 començà la carrera de tècnic Entrenà successivament al Reus Deportiu, el CN Catalunya, el CN Terrassa, el…

Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, entrà en el tennis professional el 2003, després d’haver guanyat nombrosos trofeus ja des de la infància Formà part de l’equip espanyol que obtingué la Copa Davis el 2004, el 2008, el 2009, el 2011 i el 2019 En el circuit del Grand Slam, el 2005 guanyà per primer cop el Roland Garros, que tornà a aconseguir el 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013 victòria amb la qual superà el rècord de les aconseguides successivament per Bjorn Borg , 2014, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022, i ha guanyat  també el torneig de Wimbledon el 2008 i el 2010…