Resultats de la cerca

Competí fins el 2003 i assolí un subcampionat d’Espanya i una quarta plaça a la Maxxis Cup International Europa Fou convocat quatre cops per la selecció espanyola Un cop deixà la competició, es vinculà a l’empresa MSC, que passà a dirigir el 2010

Membre del Club de Vela Sant Antoni, de Calonge, navegà en vela lleugera, surf de vela i creuer Des del 1969 ha destacat en el patí de vela Assolí quatre Campionats d’Espanya de patí de vela 1992, 1994, 1997, 1999 i també onze Campionats de Catalunya Professionalment també es vinculà als esports nàutics, com a fabricant de veles

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Fundat el 1983, nasqué com a equip escolar de l’Escola Sant Nicolau Formà un equip sènior i durant la primera dècada del segle XXI jugà a primera divisió catalana La temporada 2008-09 ascendí a la Lliga EBA en adquirir els drets del Club Bàsquet Olesa Posteriorment es vinculà amb el Bàsquet Manresa i aconseguí la cessió de diversos jugadors Disposa d’uns vint-i-cinc equips en categories inferiors

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-82 procedent del Racing de Santander, i ben aviat deixà la posició d’extrem esquerre que havia ocupat sempre per passar a jugar de mig o de lateral dret Per la seva condició d’oriünd no ocupava plaça d’estranger Com a barcelonista, disputà 218 partits i marcà 20 gols Guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Més tard, es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona

Es vinculà amb l’organització escolar de l’hoquei sobre patins i el 1977 fou un dels fundadors del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona El 1981 fou elegit vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge i assumí la presidència del seu comitè d’hoquei sobre patins i de la Federació Territorial de Barcelona El 1988 feu el salt a la Federació Espanyola de Patinatge FEP, de la qual fou vicepresident i president 1992-96 i dirigí el Comitè Nacional d’Hoquei Patins

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

Es vinculà a la UE Gaudí des de la seva fundació el 1940 Aquesta entitat fou creada a la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona i jugà les competicions diocesanes amb aquest nom fins el 1946 Formà part de la junta directiva durant més de cinquanta anys, exercint al mateix temps d’entrenador i delegat de diferents equips del club Fou directiu de l’Obra Atlètica Recreativa OAR de l’arquebisbat de Barcelona També collaborà amb diferents mitjans de comunicació de la premsa escrita, especialment a Mundo Deportivo

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya