Resultats de la cerca

Mestra de taitxí i txikung al CC Sant Oleguer, al Punt Centre Fitness i al Club de Tennis Sabadell És monitora de taitxí per la Federación Madrileña de Lucha i el Consejo Superior de Deportes 1997, i instructora de taitxí, cinturó negre segon dan per l’Asociación Española de Wu-Shu 2011 En el seu palmarès destaquen dos primers llocs al Campionat de Catalunya de kungfu i de taitxí, estil txen, representant l’Instituto Wu Shu San Chai de Barcelona 2001, 2002

Fou creada el 2003 pels alumnes del professor Joan Hernández Serret Difon i fomenta la investigació dels tres usos d’aquesta especialitat terapèutic, marcial i filosòfic A més, imparteix classes de quatre estils de taitxí sun, wu, yang i xen

És cinturó negre primer dan per la Federació Madrilenya de Lluita 1997 També és diplomada com a monitora de taitxí per l’Institut Wu Shu San Chai 1998 L’any 2001 fou campiona de Catalunya en l’estil de kungfu pakua xan i segona de taitxí en l’estil yang armes El 2002 quedà primera de taitxitxuan mà buida i de taitxiyang d’espasa i de llança

Començà a estudiar arts tradicionals xineses l'any 1988 sota la direcció del mestre Lam i després de Carlos Moreira Practica xingyi, pakua i taitxí de l'escola Yang, Chen, Wu i Sun L'any 1991 promogué la fundació de l'Associació de Taitxí de Terrassa i actualment ensenya l'estil Sun en diferents països europeus Té els títols de professor 1r dan de wushu especialitat de taitxí per la Federació de Judo i Disciplines Associades i 3r dan de kungfu i taitxí pel departament de disciplines associades de la FCK

Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de…

Fundat l’any 1953, nasqué amb el nom de Club Tenis de Mesa Centro Moral de Ripollet Competí en campionats catalans i la temporada 1965-66 creà la secció femenina A partir del 1982 inicià una fase de creixement Es traslladà al nou pavelló poliesportiu i es creà l’Escola Municipal de tennis de taula Posteriorment, a les installacions del club, s’inaugurà el primer Centre de Tecnificació de tennis de taula de Catalunya L’equip masculí guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per equips 1999, 2000, 2002 i jugà sis temporades en la Lliga estatal L’equip femení fou dues vegades campió de…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…

Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…