Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Concepció G. Maluquer
Literatura catalana
Forma amb què signava l’escriptora Concepció González i Maluquer.
Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…
,
Narcís J. Granès
Literatura catalana
Prosista.
Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…
Partido Liberal
Partit polític
Partit fundat a l’abril de 1976 a Madrid al voltant d’Enrique Larroque i Ramiro Pérez Maura.
No assolí un rol destacat durant la Transició, però subsistí fins el 1985, en què se’n féu càrrec José Antonio Segurado A Catalunya, on incorporà la Unión Liberal desembre de 1984, Xavier Garriga en fouel president i Juan Carlos Giménez-Salinas el secretari general Formà part de la Coalición Popular, amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular, i quan aquella es desintegrà 1986-1987, els dos diputats del PL català, Nicolás de Salas al Congrés i Xavier Garriga al Parlament de Catalunya s’incorporaren a Convergència Democràtica de Catalunya , on tractaren de formar un grup d’opinió…
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Vida i obra Exercí un important paper en la represa cultural dels anys quaranta a Mallorca, i participà en les lectures literàries a casa dels germans Massot i del poeta Guillem Colom Deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, s’inicià amb una sèrie de poemaris adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1945, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i continuà amb Miratges del record 1975 Al començament del decenni dels cinquanta inicià l’estudi d’algunes figures de l’Escola Mallorquina publicà l’assaig La poesia de Miquel Ferrà 1960 i edità…
Partit Republicà Centralista
Partit polític
Partit fundat entre el 1887 i el 1888 per l’expresident de la I República i filòsof krausopositivista Nicolás Salmerón y Alonso.
La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…
La fi del comte d’Urgell
Literatura catalana
Títol convencional d’un text en prosa, barreja de relat històric i pamflet antijoanista, anònim, que figura escrit vers el 1470.
Desenvolupament enciclopèdic Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del s XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’…
Fusión Republicana
Partit polític
Organització republicana creada el 1897, després dels intents d’unió republicana dels anys noranta i com a conseqüència de la descomposició i pèrdua d’influència social i política dels partits republicans històrics.
El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…
Bloc Obrer i Camperol
Partit polític
Partit resultat de la unificació, el 1930, de dues organitzacions marxistes: la Federació Comunista Catalano-Balear [FCCB] i el Partit Comunista Català [PCC].
Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…
Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia, pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…
, ,