Resultats de la cerca

“Es un partido que va estrictamente a la defensa del derecho de toda clase trabajadora” art 1 dels Estatuts President Alfonso Mier, fone-dor

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’ABLB, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels polemistes de Diario de Barcelonal , decidits a restaurar l’ús literari del català

Vida i obra Es doctorà en filosofia i en teologia al collegi barceloní de Cordelles, i el 1742 ingressàal convent premostratenc de Bellpuig de les Avellanes, d’on fou abat 1754-57 i 1766-69 S’integrà a l’Acadèmia de Bones Lletres 1750 i es relacio-nà amb notables erudits, com ara Enríquez Flórez, a qui ajudà en la redacció dels capítols relatius a les diòcesis de Vic i de Barcelona de l’obra España Sagrada , Gregori Maians, Josep Finestres i Joaquim Llorenç Villanueva Fou el mestre dels historiadors, del mateix convent de les Avellanes, Jaume Pasqual i Josep Martí Investigador…

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522

Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà , càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390, ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel Consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per…

Fill del donzell barceloní Miquel Despalau i d’Àngela Salgueda, contragué matrimoni amb Aldonça de Sarrià i de Meca estava emparentat amb altres llinatges de la noblesa del Principat com els Erill, els Alentorn, els Salbà o els Calders Drassaner major del General, tingué una presència continuada en les ambaixades que la Diputació feu durant les últimes dècades dels s XVI al Consell barceloní, als virreis i a altres institucions i persones principals En el moment de fer testament, al febrer del 1601, no tenia cap fill, per la qual cosa designà com a hereu Dalmau Enric…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona, i morí els primers dies d’abril del 1496 Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i…

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Ha publicat la novella d’aventures Els tripulants 2001, que té com a protagonistes dos pirates perduts en el mar La seva narrativa és, però, una crítica de la contemporaneïtat, com mostra el primer llibre de narracions, Delirium tremens 2001, premi Mercè Rodoreda 2000, divuit narracions on predomina el monòleg i on es descriuen diverses formes i situacions de la vida actual Tema que reprèn i accentua a Ketchup 2006, crònica d’un jove desarrelat de l’extraradi barceloní, abocat a la integració o a la revolta Amb la novella Estem en contra 2007, guanyà el premi Pere Quart d’humor i…