Resultats de la cerca

S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…

Vida Nasqué en un ambient excepcionalment favorable per al seu desenvolupament intellectual i artístic el seu avi era el filòsof Moses Mendelssohn 1729-1786, una de les figures més importants de la Illustració a Alemanya, que es distingí pels seus esforços perquè la cultura dels jueus pogués integrar-se de manera harmoniosa en la cultura alemanya El pare del compositor, Abraham Mendelssohn, era banquer, negoci al qual també es dedicava la família de la seva mare, Lea Salomon Felix i els seus germans gaudiren durant la infantesa de la bona posició econòmica de la família i dels seus lligams…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…

Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…

Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…

Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fos empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de Giraud El 1883…

La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el seu sentit…

Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…