Resultats de la cerca

Estudià violí i composició amb A Rodríguez de Hita El 1770 obtingué la plaça de violinista a la capella reial, i el 1774 viatjà a Portugal, on el príncep regent de Lisboa el no menà primer violí de la Real Câmera El 15 de juny de 1785, en ocasió del doble esponsori de l’infant Gabriel de Borbó amb Anna Victòria de Portugal i de la infanta Carlota de Borbó amb l’infant portuguès Dom Juan, se li encarregà la direcció de les festes i s’interpretà, entre altres obres, el drama musicat per ell mateix Il ritorno di Astrea in Terra , que obtingué un gran èxit També produí intermezzi…

Vida Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial, i pogué veure-hi representada la seva òpera pastoral Dafni Després seguí l’arxiduc a Viena, on s’estigué fins el 1715, que tornà a Palerm per reclamar l’herència del seu…

Probablement inicià la seva formació musical amb el seu pare, Alejandro de la Serna, cantor de la seu metropolitana de Sevilla Organista de la collegiata de San Salvador de Sevilla el 1593, al cap de dos anys obtingué el mateix càrrec a la cort de Lisboa, on romangué fins el 1604 Es traslladà al Perú, en una data no coneguda, i fou mestre de capella de la catedral de Lima fins el 1614 De la seva obra compositiva només s’han conservat dos tientos per a orgue

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble d’Eduard Toldrà i Francesc Costa, i es perfeccionà al Conservatori de Brusselles amb André Gertler És primer violí de l’Orquestra Simfònica de Madrid i de l’Orquestra de Cambra Reina Sofia i director titular de la Joven Orquesta de Castilla-la Mancha És també primer violí del Cuarteto Ibérico, amb el qual ha fet nombrosos concerts, i el fundador de la Camerata Eduard Toldrà Ha estat convidat a dirigir l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa Ha estrenat obres de compositors com Xavier Benguerel i Romà Alís i ha…

Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva tanda de representacions al…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal La temporada 1914-15 ingressà a la companyia del Teatro-Circo Price de Madrid i posteriorment actuà, amb èxit, al Teatro Real i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1914 cantà a Lisboa Lucia di Lammermoor al costat de M Galvany També actuà a Itàlia, Egipte, Mèxic i Cuba, país on, el 1922, interpretà La Traviata amb la soprano M Capsir i el baríton M Redondo El 1926 cantà La fanciulla del West a Bari Centrà la seva carrera al Gran Teatre del Liceu, on actuà per darrera vegada la temporada 1931-32, amb diverses funcions de La bohème…

Procedent d’una família molt vinculada a la música, el 1957 es graduà a l’Escola Superior de Música de Varsòvia, on havia estudiat piano amb Margerita Trombini-Kasuro i composició amb JA Maklakiewicz i Kazimierz Sikorski Aquells anys també estudià violoncel i direcció d’orquestra El 1967 guanyà els concursos Vianna da Motta Lisboa i Marguerite Long-Jacques Thibaud París, moment a partir del qual començà una brillant carrera de solista Recuperat d’un greu accident de cotxe, enregistrà la integral de l’obra de F Chopin Impartí classes al Conservatori Serge Rakhmaninov de París 1963…