Resultats de la cerca

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…

Conegut pel seu virtuosisme a la guitarra i pel fet de ser albí, fou considerat un dels millors guitarristes blancs de blues Enregistrà el primer disc a quinze anys i tingué certa popularitat entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, època en què rebé molts elogis de grups com The Beatles i The Rolling Stones El seu disc més important fou el directe Johnny Winter And 1970 Participà en el Festival de Woodstock Durant la dècada dels setanta la seva addicció a les drogues l’apartà dels escenaris, però no de la música, ja que es dedicà a promocionar altres artistes,…

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el…

La coral ha portat a ter-una llarga tasca de difusió musical, que inclou més de 1400 concerts interpretats arreu dels Països Catalans i en diversos indrets de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona el 1979 i la Creu de Sant Jordi el 1988 El 1955 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Música, a Albí Llenguadoc L’any següent participà en les Choralies À Coeur Joie de Vaison Vaissac Tarn i Garona Fou dirigida pel seu fundador fins el 1991 i per Jordi Noguera entre el 1991 i el 1995 des d’aquest darrer any…

Vida Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès a la catedral de Barcelona com a tiple, on estigué -com el seu germà- sota el mestratge de M Ferrer i J Marraco Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 anà a Barcelona, on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i del Teatre Principal Aviat mostrà la seva vàlua com a compositor i guanyà diversos premis, com ara el convocat per la Reial Acadèmia Filharmònica de Cadis, amb la…

Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto o Edimburg Ha estat primer…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…