Resultats de la cerca

Postulà la construcció d’un socialisme adaptat a la societat catalana i defensà la llibertat del poble català i la unió dels Països Catalans Formà part de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya Estava liderat per Joan Colomines i Puig i Enric Moltó Al març de 1976 celebrà el I Congrés El primer de novembre de 1976 s’integrà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Portaveus Nova Catalunya , Quinzenal Informatiu i Cadena Informativa

Des del 1544 formà part, com a tenor, de la capella musical del duc Ulrich de Württemberg a Stuttgart L’any 1555 fou promogut a mestre de capella pel duc Christoph Fou un dels músics més importants de la generació posterior a la Reforma i el primer compositor que escriví un arranjament complet dels salms en llengua alemanya La seva obra més important, Der gantz Psalter Davids, wie derselbig in teutsche Gesänge verfasset 'Salm complet de David adaptat a la cançó alemanya', Tübingen, 1569, recull aquesta collecció Fou publicada pòstumament i tingué un gran ressò en els ambients…

Fou membre del Joffrey Ballet de Nova York i, a partir del 1973, del Ballet de Stuttgart El 1980 inicià una etapa com a coreògraf independent per Europa i els EUA fins el 1984, que prengué la direcció del Ballet de Frankfurt i estrenà Artifact , seguida, entre d’altres, per Steptext 1985, el music-hall Isabelle’s dance 1986, Impressing the Csar 1987, The Vile Parody of Adress 1988, Eidos 1996, Quintett 1997 i Workwithinwork 1998 Ha adaptat la tradició clàssica acadèmica al moviment postmodern americà En la seva obra, la dansa es mostra com un art construït per estructures…

Fill del conegut reformador Andreas Osiander, estudià teologia i exercí com a pastor reformat en diverses ciutats alemanyes Fou també un important teòleg protestant Publicà Fünffzig Geistlichhe Lieder und Psalmen Nuremberg, 1586, el primer llibre de corals polifònics alemanys en l’estil cantionale , això és, polifonia homofònica a quatre veus i amb la melodia del coral a la part superior, que amb el temps arribà a ser el més característic de la música reformada L’objecte d’aquest estil era aconseguir la participació dels fidels en el cant litúrgic de l’església reformada El seu model foren…

Germà de Conrad, fou deixeble de JM Soler i escolà a Montserrat 1913-14 Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès MJ Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal 1923-40 Posteriorment, establert a l’estranger 1947-61, continuà la seva tasca com a compositor La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscillà entre diversos llenguatges Així, en les sardanes més populars, com A saltar , El…

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou …

Juntament amb el benedictus i l’aclamació hosanna , constitueix la quarta part de l' ordinari de la missa El seu text prové d’Isaïes, 6, 3, verset en el qual, durant una visió del profeta, els serafins proclamen la glòria del "Senyor dels exèrcits" Era ja un himne matinal de la pregària jueva i aviat fou introduït en la litúrgia cristiana Es tracta d’un cant de tota la congregació d’acord amb el context de la lloança collectiva dels àngels del text d’Isaïes, i també el de la rebuda multitudinària de Jesucrist a Jerusalem, Mateu 21, 9, d’on s’ha adaptat el text del benedictus,…

Fou alumne del Royal College of Music de Londres, ciutat on el 1952 la seva família fixà la residència Debutà a la capital britànica el 1955 i a partir del 1957 perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Entre el 1960 i el 1973 fou professor del Royal College of Music Des del començament dels anys seixanta ha dut a terme nombroses gires internacionals, fet que l’ha convertit en un dels guitarristes més populars de la segona meitat del segle XX El seu repertori inclou compositors com M Giuliani, A Vivaldi, N Paganini o J Rodrigo i també alguns de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…

L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en aquest sentit,…