Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Federació Comunista Catalano-Balear
Partit polític
Federació constituïda el 1924 a partir dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, fundats el 1922 i dirigits per Joaquim Maurín.
A la tardor d’aquell any esdevingué la secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE Però les desavinences amb la direcció del PCE aviat esdevingueren evidents Maurín criticà l’estalinisme i el tarannà de la Internacional Comunista i es mostrà partidari de collaborar amb la petita burgesia i d’actuar dins la CNT La postura no fou compartida per José Bullejos, secretari general del PCE, i quan al març de 1930 aquest partit celebrà la Conferència de Pamplona, les tesis de Maurín foren derrotades Al juliol, la direcció comunista decretà la seva expulsió, tot i no ser efectiva fins…
Liberación Nacional Republicana
Partit polític
Organització espanyola clandestina que actuà a Catalunya entre 1944 i 1946.
Al juny de 1944 es definí com “un movimiento aglutinante de todos los españoles en el concierto de las naciones de Iberia” Al mes següent, a través del seu portaveu Lid Boletín de información interna Madrid, afirmà disposar d’una Junta Catalano-Balear, a la qual instà a unir-se amb “el Front Nacional de Catalunya, el Front de la Llibertat, Alianza Nacional de Catalunya”, per “dotar a Catalunya del órgano supremo de la LIBERACIÓN” Al setembre Lid publicà el manifest Catalunya Catalana , signat per la Junta Catalano-Balear d’Alliberació i al maig de 1945 edità un…
Francesc Aguiló i Torraldel
Cinematografia
Actor i director.
Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de Periquito…
Partit Comunista Català
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1928 a Lleida per iniciativa d’un grup de marxistes i catalanistes formats a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, als quals s’afegiren elements radicalitzats d’Estat Català.
Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…
Bloc Obrer i Camperol
Partit polític
Partit resultat de la unificació, el 1930, de dues organitzacions marxistes: la Federació Comunista Catalano-Balear [FCCB] i el Partit Comunista Català [PCC].
Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…
Partit Comunista de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al juny de 1932 com a secció catalana del Partido Comunista de España arran d’un acord pres en el seu IV Congrés, a instàncies de la delegació de la Komintern.
Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional…
Partido Comunista de España
Partit polític
Partit constituït el 1921, format a partir dels nuclis del PSOE partidaris de la Revolució Russa, que des d’agost de 1918 editaven a Madrid el setmanari Nuestra Palabra (dirigit per Mariano García Cortés).
Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un cert ressò…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,