Resultats de la cerca

Vol aconseguir una societat democràtica, sobirana, socialista, organitzada en repúbliques lliures Legalitzat el 1984, concorregué a les autonòmiques d’aquell any 3559 vots i a les legislatives de 1986 3394 vots El 1988 participà en la fundació de l’ Alianza por la República Dissolta aquesta 1991, es presentà a les eleccions autonòmiques de 1992 dins la Coalició Socialistes Independents 2080 vots, amb Alianza de la Democracia Socialista ADS i Democracia Socialista En les legislatives de 1993 obtingué 1106 vots i en les europees de 1994, 1057 vots Les mateixes formacions…

A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una…

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…

Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les confusions A més…

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…