Resultats de la cerca

Es dissolgué el 1983 per formar una comissió gestora que el 1986 s’integrà en la Comunión Tradicionalista Carlista El líder fou Eladio Huguet El FAE solament fou present a la ciutat de Barcelona, amb un centenar d’afiliats i sense premsa pròpia

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez Santamarina a…

Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…

En el món de la ciència no es pot concebre el treball en solitari ni circumscrit a les pròpies fronteres nacionals Ni tan sols en el cas dels estats més productius en el ram de la ciència i la tecnologia resultaria comprensible un tancament d’aquest gènere o cap altra restricció a la comunicació La recerca comporta sempre treball en equip i relació entre tots els components d’una comunitat científica, sigui disciplinària, institucional o nacional La complexitat i la densitat d’aquestes relacions no són fàcils de valorar quantitativament, però aquest mapa en dóna una estimació indirecta a…

El contacte entre parlants de diferents llengües ha estat un fenomen molt comú al llarg de la història, i pot derivar en una gamma de resultats força extensa des de l’intercanvi en alguns casos de només unes quantes paraules, que es converteixen així en préstecs lingüístics, fins a la creació de llengües híbrides completament noves Els pidgins i els criolls són els productes lingüístics de dues o més llengües que s’han combinat, en un procés anomenat pidginització, per formar un nou codi, una lingua franca , que permet la comunicació entre parlants de llengües diferents Els pidgins es…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…