Resultats de la cerca

Es creà amb una clara voluntat de canalitzar impulsos de lluita armada i, alhora, de servir com a plataforma electoral Era, doncs, l’hereu directe del fracassat projecte de Domènec Martí i Julià per a la Unió Catalanista , liquidat el 1917 Ja al novembre de 1918, mentre Macià buscava protagonisme públic mitjançant manifestacions al carrer amb relació a l’armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial, anuncià la formació d’un hipotètic “Partit Obrer Nacionalista”, capaç d’aplegar les reivindicacions dels treballadors però des del prisma del sector de serveis de parla catalana…

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització…

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o…

La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…

La Societat Anònima Hispano Suïssa Fàbrica d’Automòbils fou fundada a Barcelona el 1904 pels empresaris Damià Mateu i Francesc Seix, amb el tècnic en rellotgeria Mark Birkigt, que treballava en el sector de l’automòbil des del 1899 Fou el pas inicial d’una empresa de fabricació d’automòbils, i, aviat, de motors d’aviació i de camions i autobusos, que, d’una manera relativament ràpida, entrà en un procés fort d’internacionalització Una mecànica internacional Fins l’any 1939, la Hispano Suïssa establí acords de producció amb dotze empreses d’onze estats industrials situats a tres continents L’…

Els grups teatrals formats sobre la base de la nova cultura escènica de la Catalunya de la dècada del 1960 es van autodefinir com a “teatre independent” És a dir, teatre no lligat a la migrada oferta teatral de l’Estat espanyol que es feia només a Madrid, ni a l’anomenat “teatre comercial”, que era de baixíssima qualitat, i amb un públic en regressió Principals actuacions a l’estranger El teatre independent va començar essent no professional i es va submergir en una recerca lliure dels llenguatges escènics i dels espais teatrals, i, tot lluitant amb la censura, va elaborar, o va traduir i…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…

Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a…