La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic.
Toponímia i presència catalana
L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F. Delaisi (1929), se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar.
Tipologia de la toponímia
La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la geografia física, com serralades, cims, ports de muntanya, llacs o illes, fins a noms de poblacions, viles, estacions de ferrocarril, dics, colònies agroindustrials o carrers. El predomini de la toponímia urbana és conseqüència lògica de les especialitzacions professionals dels emigrants catalans. Els topònims catalans al Con Sud de l’Amèrica Llatina poden ser:
- Noms genèrics.
- Referents a determinats punts geogràfics catalans.
- Sobretot, noms de personalitats catalanoamericanes rellevants, amb indicació del seu estatus.
De vegades es tracta d’homenatges a grans catalans de naixença o potser d’adopció ( Villarroel). En un cas, el nom escollit és un pseudònim, Esmeralda Cervantes, nom amb què era coneguda Clotilde Cerdà i Bosch. En algunes ocasions la fixació ortogràfica és pintoresca: Felipe Yofre, Migueletes, Turdera, Calle Puch, Monserrate, Monte Serrat, Isla Puyó.
Al sud del Brasil hi ha Ponta do Catalão, Barcelona, Monte Serrat, São Borja, Serra dos Pirineus. A la ciutat de Montevideo, uns cent seixanta carrers i places i quatre parcs urbans tenen topònims catalans procedents de la geografia catalana i, especialment dels catalans, o descendents de catalans, que arrelaren a la ciutat. Així, hi ha vint-i-quatre carrers dedicats als Batlle, la família originària de Sitges que, en dos-cents anys (1800-2000), ha donat cinc presidents a l’Uruguai.
Bialet Massé
El metge i enginyer Joan Bialet i Massé (Mataró, 1846 – Buenos Aires, 1907) és a l’origen del nom d’una població de la província argentina de Córdoba (on hi ha la Casa Museu Bialet Massé), d’un barri de la ciutat de Córdoba i d’un carrer de Buenos Aires. La seva principal obra civil és del 1888: un gran dic –amb un llac artificial i la canalització d’un riu–, que porta el nom que ell va proposar, el de dic San Roque. El primer gran pantà de l’Amèrica Llatina.
Cibils & Jackson
Jaume Cibils i Puig (Sant Feliu de Guíxols, 1813 – Montevideo, 1888), juntament amb Juan D. Jackson, el seu gendre, el 1879 va construir al port de Montevideo, ciutat a la qual s’havia exiliat, un moll de gran extensió, d’unes 31 ha, que durant mig segle va ser el més important d’Amèrica. Jaume Cibils ha donat nom al dic Cibils-Jackson, al Teatre Cibils i al carrer Jaime Cibils de Montevideo.
Llavallol, Miró, Rams
El ferrocarril Buenos Aires–La Florida, primer ferrocarril de l’Amèrica del Sud, va néixer el 1857, vint anys després del primer ferrocarril espanyol (l’Havana-Güines) i nou anys després del primer a la Península Ibèrica (Mataró-Barcelona). L’empresa Ferrocarrils de l’Oest que fundà estava presidida per Jaume Llavallol. També eren membres del consell d’administració Esteve Rams i Rubert i Marià Miró –a més d’alguns britànics, hispànics i bascos. Tots tres han donat nom a llocs, estacions i carrers a l’oest de Buenos Aires.