Resultats de la cerca

El secretari general és Ramon López En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 358 vots 1,2%

Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi ingressaren, fet que…

Es proposà crear una organització independentista unitària, motiu pel qual es definí com a provisional Collaborà amb altres grups, com ara les Joventuts Independentistes Revolucionàries

Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33 actes a…

Reuní entitats de Sabadell, Badalona, Manresa, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Ripoll i Pla de Besòs El Consell Executiu fou presidit per Isidre Ballach Terrassa El domicili s’establí a Manresa

El 6 de novembre de 1971, el capellà de la parròquia de Sant Medir, de Barcelona, doctor Vidal Aunós, el metge Francesc Vila-Abadal i l’advocat Agustí de Semir van anar a visitar el capellà de l’església de Sant Agustí, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, mossèn Josep Maria Juncà, per demanar-li permís per a fer una reunió a la seva parròquia Mossèn Juncà va acceptar immediatament i, a més a més, va advertir l’arquebisbe de Barcelona del que succeiria L’endemà, diumenge 7 de novembre, al voltant d’unes tres-centes persones es van acostar cautelosament a la parròquia i hi van entrar amb el…

Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o Clau-di…

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’un concert…

Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven, d’una banda, la legitimació històrica de l’…

Es desféu el 1976, quan els seus membres formaren els cercles locals de Convergència Socialista de Catalunya i del Partit Socialista d’Alliberament Nacional