Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Extrema Izquierda Federal
Partit polític
Partit republicà federal, fundat al juliol de 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal [PRDF], pels diputats Antonio Jiménez i Salvador Sediles.
Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero d’…
Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes en Tercios de Requetés
Partit polític
Agrupació política d’antics membres dels Terços de Requetès que havien participat en la Guerra Civil de 1936-1939.
Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França, basada en el socialisme d’autogestió global El 1974 protagonitzà una aspra…
Partido Comunista de España (marxista-leninista)
Partit polític
Partit comunista maoista fundat a l’octubre de 1964 a Brussel·les per la fusió de diversos col·lectius proxinesos de l’interior i de l’exili separats del PCE (“La Chispa”, present a Madrid i a Suïssa, “España Democrática” de Colòmbia, “Mundo Obrero Revolucionario” i “El Proletario” de Madrid).
Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’…
Partit Maurista
Partit polític
Partit sorgit com a moviment al novembre de 1913.
Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…
Front Obrer de Catalunya
Partit polític
Partit socialista revolucionari constituït a Barcelona el 1961, que estigué federat amb el Frente de Liberación Popular [FLP] i Euskadiko Sozialisten Batasuna [ESBA], en el marc de les “Organizaciones Frente”. També emprà el nom de Front Obrer Català en la capçalera de la seva revista Lucha Universitaria (1966).
El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…
Front Nacional de Catalunya
Partit polític
Organització nacionalista catalana fundada a París (a la Rue du Chevalier de la Barre) a l’abril de 1940 com a moviment de resistència d’alliberament nacional per elements de diverses formacions nacionalistes.
Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…
Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit polític
Partit socialista fundat el 16 de juliol de 1978 per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés) [PSC(C)], el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) [PSC(R)] i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) [FSC(PSOE)].
Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada…
Lliga Regionalista
Partit polític
Partit catalanista fundat el 25 d’abril de 1901 que fou majoritari en la dreta catalana fins el 1936 i predominant en la vida política de Catalunya entre el 1914 i el 1923. Aglutinà els sectors conservadors regionalistes i catòlics, sota el lideratge social de la burgesia industrial i dels propietaris agraris, amb una àmplia presència entre professionals liberals, comerciants i classes mitjanes i un rellevant suport del clergat. El 1933 es reorganitzà i adoptà el nom de Lliga Catalana.
Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…