Resultats de la cerca

Impulsat per sectors fonamentalistes de la comunitat evangèlica de Catalunya, es proposava “cristianitzar” la política Concorregué a les eleccions municipals d’aquell any a Barcelona 514 vots i Sabadell 405 vots Els caps de llista foren Núria Argentina Pradas, Joaquín Garrido i Montserrat Martí

És conegut també com a Partido Social Regionalista Unión Institucional Es declarà monàrquic, popular, social i democràtic, sense amagar les seves arrels carlines En el seus inicis tingué certa ressonància com a articulador d’un gran pacte de la dreta catalana Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partit Democràtic Català Fracassada aquesta iniciativa, participà en una nova aliança electoral, Concòrdia Catalana amb el Partit Conservador de Catalunya i Catalònia-Partit Polític…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics…

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…