Resultats de la cerca

Es constituí a la ciutat de Mèxic a partir del manifest de novembre de 1940, signat per Felip Barjau, Víctor Colomer, Àngel Estivill, Miquel Ferrer, Joan Fronjosà, Joan Gilabert, Ramir Ortega, Miquel Serra Pàmies, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell Manuel Serra i Moret i Miquel Curcó s’incorporaren també al nou partit, que s’estengué a l’Argentina i a la República Dominicana L’MSEC integrà 12 dels 63 membres del Comitè Central del PSUC de 1936, procedents en la seva majoria de la Unió Socialista de Catalunya i del grup de L’Hora , que s’havia separat del Bloc Obrer i Camperol…

Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja Bèlgica Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España internacionalista i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España Internacional línea proletaria Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari Constituí les Comisiones…

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un…

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…

El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…