Resultats de la cerca

Combinà la defensa del medi ambient amb el conservadorisme ideològic, i el seu delegat general a Catalunya fou Lluís G Domingo Masmitjà Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1984 8712 vots Aquell mateix any es constituí a Barcelona, com a estructura catalana, el Partit Ecologista de Catalunya-Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico

L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

El 1969 creà el primer grup a Madrid Inicialment, els nuclis de l’interior gaudiren de plena independència de l’exterior, fins que el 1973 Manuel Pérez Martínez Camarada Arenas imposà una estructura centralitzada i una estratègia que utilitzava la violència com a resposta al règim franquista i, a la vegada, com a mitjà per a aconseguir l’Estat socialista El 1975 esdevingué Partido Comunista de España Reconstituido Edità Bandera Roja i Antorcha

A partir de 1976 el seu grup català prengué el nom d’Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya Com a alternativa al franquisme preconitzà un sistema democràtic basat en una aliança antioligàrquica i antimonopolista Reconegué el dret d’autodeterminació i defensà una estructura federal de l’Estat El 1977 esdevingué Partido Comunista de los Trabajadores Edità La Voz Comunista 1973-1977 i l’OPE al PSUC publicà Lluita Comunista

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos…

Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…

El Directori el formaren Salvador Albert, Ramon Noguer i Comet, Josep Puig Pujades, Josep Irla, Isidre Riu Puig, Albert de Quintana, Miquel Santaló, Josep Fàbrega Pou i Llorenç Busquets Seguidor de la doctrina Pi i Margall, es definí en favor de la reforma social, la defensa de l’Estatut d’Autonomia integral aprovat per la Mancomunitat de 1918 i l’establiment d’un règim republicà que reconegués a Catalunya el dret de governar-se a ella mateixa La dictadura de Primo de Rivera estroncà les seves perspectives i el partit tornà a emergir el 30 de juny de 1930, amb igual programa i direcció…

L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la direcció…

El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…