Resultats de la cerca

Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…

Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí PC vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit Quan el III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli ressò en els…

Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica Inmortale Dei de…

El seu lideratge s’associà a Mariano Sánchez Covisa excombatent de la División Azul i devien sorgir d’un grup d’adoració nocturna de l’església de las Calatravas Madrid el 1969 Posteriorment s’estengueren per Espanya A Catalunya tingueren cert protagonisme, com testimonià la destrucció dels murals del temple de Palau-sator Baix Empordà i les agressions contra el seu sacerdot i contra el seu pintor al febrer de 1969 Actuaren de manera semiclandestina fins a la primeria dels anyssetanta i devien comptar amb la connivència de sectors dels cossos de seguretat Grups similars existiren en altres…

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a RENACE Les…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…

Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…