Resultats de la cerca

A finals d’aquest any constituí les Plataformes de Comissions Obreres i alguns dels seus dirigents impulsarenels Círculos de Formación de Cuadros

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista …

El 1991 constituí el Círculo de Trabajo Comunista de Barcelona, fins que fundà el nou partit Al març de 1996 celebrà la I Conferència Polemitzà amb Corriente Comunista Internacional El 1997 impulsà Ediciones Curso

Té el seu origen en el pensament proverista del llatí pro veritas ideat per Manuel Maysounave i es proposa aconseguir que la veritat sigui el fonament de l’actuació pública i privada Al maig de 1976 es presentà a Barcelona com a Partido Proverista Autónomo de Cataluña Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 2201 vots, de 1979 1631 vots i de 1986 677 vots Impulsà el Sindica-to Autónomo de Unión Liberal Joaquín Muñoz Casillas era el seu dirigent el 1977 Els líders a Catalunya han estat…

Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del…

La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…

Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976