Resultats de la cerca

S’integrà en la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana, mentre que Viola es presentà com a independent al Senat per Lleida Després de les eleccions abandonà la política i el partit desaparegué

En les eleccions legislatives de 1979 presentà candidatura al Senat i al Congrés, aquesta última en coalició amb el Partido Liberal, encapçalada per Edmon Armisén 3265 vots Al juliol del mateix any s’integrà a la Unió de Centre de Catalunya

Es proposà de difondre l’ideari falangista i d’aconseguir la unitat nacionalsindicalista Impulsors Antonio Pelegero i José Alejandro Mateo Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 A Catalunya presentà candidatures al Congrés que foren retirades i al Senat Edità Unidad 1980

Es definí com a humanista, pacifista, progressista i universalista Concorregué a les eleccions del Senat per Barcelona el 1982 14820 vots Dirigents Josep Oriol Àvila i Manuel Caballero El partit desaparegué el 1982 i alguns membres com ara Ávila fundaren el Vértice Español de Reivindicación por un Desarrollo Ecológico

Presentà candidats al Senat en les eleccions legislatives de 1982 i concorregué per Tarragona a les eleccions autonòmiques de 1995 134 vots i de 1999 105 vots Dirigents Jaime Zarco Huguet president i Julián Fresneda, que procedia del Partit Liberal de Catalunya i havia passat per Centristes de Catalunya-UCD

El nom d’ Estat Català fou recuperat el 1976 per Josep Planchart, que assajà de rellançar aquest rètol sense èxit El partit, des d’aleshores, ha estat trasbalsat per lluites fraccionals des de la dissidència del sector autodefinit com a “ortodox” Estat Català ortodox i del “proletari” Estat Català del Proletariat , fins a temptatives juvenils d’imposar línies de signe divers, des del racisme com succeí el 1982 amb l’ingrés del collectiu xenòfob Nosaltres Sols , fins a posicions de socialisme pancatalanista, sense massa transcendència El 1999 es feren públiques novament discrepàncies…

La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un total de 586…

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…