Resultats de la cerca

Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…

Al novembre de 1934 s’organitzà a Tarragona sota la presidència de Ginés Navarro i el 1935 es crearen la secció de Barcelona presidida per Joan Civit Bellfort i la de Girona

A Catalunya es formà a finals d’aquell any sota la direcció de Xavier Garriga Jové diputat al Parlament a partir de l’abril de 1984 S’incorporà a la Coalición Popular juntament amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular Al desembre de 1984 es fusionà amb el Partido Liberal

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…

El 1988 s’integrà en l’ Alianza por la República En les eleccions autonòmiques de 1992 s’incorporà, amb el Partido Obrero Socialista Internacionalista POSI i Democracia Socialista escissió del PSOE de 1990, a la coalició Socialistes Independents Seguí aliatamb el POSI en les legislatives de 1993 i europees de 1994 en la Coalición por un Nuevo Partido Socialista En les eleccions legislatives de 1996 s’integrà en una Coalición Republicana, novament amb el POSI i Izquierda Republicana de Euskadi Igualment, constituí el mateix any la Federació Catalana d’Electors Independents

Pretenia d’impulsar l’aparició d’un partit radical, de tipus centrista i liberal Va concórrer a les eleccions europees de 1994 en coalició amb el CDS i va obtenir 17286 vots a Catalunya i 182512 en total Al març de 1995 Punset abandonà el grup i aquest es reconvertí després en Foro Jovellanos Fundación para la Innovación Social, sota la presidència de Bernardo Rabassa Asenjo

Criticaren la manca de democràcia interna d’ERC, les incorporacions de liberals i la dretanització del partit sota el lideratge d’Heribert Barrera, tot reivindicant l’ortodòxia originària d’ERC El 1980 impulsà el Manifest per la unitatBEAN-NE i collaborà amb la Taula d’Independents de l’Esquerra Independentista i amb l’Assemblea de Catalunya Entre els seus impulsors figuraren Josep M Reguant i Josep Vallhonesta

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any en diverses poblacions i obtingué 2 consellers comarcals