Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep ↑ Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix un bon exemple de poesia postsimbolista i posa de manifest la voluntat de renovació de l’autor respecte als seus llibres anteriors El poemari consta de tres parts “Fira encesa”, amb divuit poemes, i “Rosa secreta” i “Arbre de flames”, amb sis cadascuna En la primera, la diversitat de personatges i situacions teixeixen un mostrari en què el subjecte poètic recrea —una mica a la manera d’alguns dels poetes de la generació castellana del 27— elements de diverses tradicions que connecten amb les intencions del postsimbolisme i que van de la literatura…

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978, els dos darrers publicats pòstumament El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella, als Jocs Florals de Barcelona, amb Encara no sé com sóc 1970, obra que reflecteix el drama personal i…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona 1984, exercí com a professor en instituts i a la Universitat de les Illes Balears Fou collaborador habitual del Diario de Mallorca i, durant un quant temps, al suplement cultural de l’ Avui , i també collaborà a El Pais i al Diari de Barcelona El 1986 publicà un recull de narracions titulat Parfait amour  a partir d’una obra anterior, Scala averni 1985, amb el qual es donà a conèixer dins el món literari Posteriorment escriví les novelles El rei de la casa 1988, La vida perdurable 1992 i la sàtira de la política mallorquina  El…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…

Collaborà a diverses publicacions, com “El Gironès” Se’n publicà, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes 1924 i Poemes de Girona 1932

Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor…

Publicà la novella Els temps ens han fet així 1953 i narracions infantils El príncep bandoler 1958 i La noia del rostre canviant 1960 Pòstumament es publicà el llibre de narracions Lepra d’or 1976

Feu estudis de farmàcia a Barcelona i de belles arts a Perpinyà A més de dedicar-se amb intensitat a la creació plàstica, publicà el recull Eixam de poemes 1992 i, pòstumament, l’aplec de relats L’armariet i altres narracions 2001