Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb una tesi sobre Juvenal, amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva, de Reus, i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué professor de la Universitat…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina a Barcelona, i fou catedràtic de retòrica i de grec de l’Estudi General 1545-58 El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia Barcelona 1557 i De octo orationis partium constructione libellus , sintaxi amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557, obres molt reeditades fins al s XVIII Edità amb…

Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…

Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge 1964 Publicà nombrosos textos pedagògics de llengua grega, com la divulgadíssima Gramática griega 1942 Deixeble de Carles Riba, feu excellents traduccions d’obres gregues clàssiques i modernes de Tucídides, Història…

Escolapi 1789, ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els « Ejercicios pío-literarios » 1817-33 i publicà una notable Academia literaria 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues

Professor de llengua grega i llengua catalana a la Universitat de Girona 1969-72, membre del Consell d’Ensenyament del Català, inspector de català i membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de l’ensenyament del català durant els difícils anys de la represa democràtica Catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i posteriorment professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou també el traductor d’Isòcrates 1971, 1980, 1991 i 1999 a la Fundació Bernat Metge Publicà, en un català exemplar, versions divulgatives de Sòfocles Èdip rei , 1989, i Antígona , 1993 i Hesíode Els…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…

Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000, versions que han…

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…