Resultats de la cerca

El nom de la revista revela el topònim d’origen basc de l’Urgell Es tracta d’una publicació impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l’objectiu d’omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l’àmbit de les publicacions d’estudis i investigacions En aquest sentit, la revista s’entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes La seva evolució està vinculada a la participació d’altres institucions la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del núm 2…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…

Fou director de la “Biblioteca a tot vent” d’Edicions Proa, i collaborà en La Publicitat , L’Horitzó , El Diluvio i La Campana de Gràcia , que dirigí des del 1932 L’aspecte biogràfic i memorialístic destaca en la seva obra narrativa, especialment a Servitud Memòries d’un periodista 1926, Vida interior d’un escriptor 1928, Camins de França 1934 i Ressonàncies 1942-52 però arriba al seu punt àlgid en la monumental novella El pelegrí apassionat , de 12 volums que apleguen més de 6 000 pàgines, on l’autor feu un immens retaule de la seva pròpia vida al llarg de quaranta anys d’…

Vida i obra Docent de professió, es donà a conèixer com a poeta en l’antologia Carn fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, premi Crítica del País Valencià 1985, Navegant obscur 1987 i El desert 2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona el 1982 L’any 1988 aparegué…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el 1772 al mateix…

Desenvolupament enciclopèdic Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del s XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels s XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona i catedràtic de dret canònic a l’Estudi General Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada Barcelona 1681 ed facs 1980, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres més en català Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Fou síndic i regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1810 fou diputat a les corts per Cervera i després anà a Cadis Ensenyà filosofia suarista a la Universitat de Cervera des del 1790 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1772, hi presentà interessants treballs de tipus històric i literari, com la Relación histórica de los más famosos poetas provensales que hicieron florecer la Ciencia Gaya Mantingué una copiosa relació epistolar amb erudits de l’època Finestres, Caresmar, Dou, etc A la dècada…

Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…

Forma part del grup d’artistes de circ que arriben al poble indeterminat on s’emmarca l’acció de l’obra, els quals personifiquen la poesia i la llibertat en contrast amb l’ensopiment immobilista dels habitants del poble, personificadors de la prosa Zaira és una joveneta de divuit anys que viatja amb els artistes i que és descrita a la presentació inicial com una ballarina o cantant de tipus exòtic, «símbol de la poesia que passa» Té, doncs, ingredients d’exotisme i delicadesa subratllada pel contrast amb la brutalitat de Cop-de-Puny, usuals en la caracterització de certs personatges femenins…