Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Melcior de Gualbes
Literatura catalana
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia
Lluís de Vilarrasa
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Hom l’ha identificat amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge—català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Bibliografia Massó i Torrents, J 1928 Pagès, A 1936 Rubió i Balaguer, J 1948 Vegeu bibliografia
Bernat Estrús
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM
Josep Maria Domingo i Clua
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Professor de literatura catalana del segle XIX Ha publicat articles d’investigació sobre Verdaguer, J Yxart, J Rubió i Ors, estudis sobre el positivisme a Catalunya amb R Cabré, 2007 i estudis sobre l’obra de Pin i Soler, com J Pin i Soler “Calaix de sastre Aplec de provatures literàries” , Josep Pin i Soler i la novella, 1869-1892 1996, “Epistolari entre Josep Carner i Josep Pin i Soler” dins Epistolari de Josep Caner , 1998, com també “Magnitud i desencís Verdaguer poeta” dins Verdaguer des de Ponent , 2003 i Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000 2003…
Josep Miquel Guàrdia Bagur
Literatura catalana
Filòleg, humanista i filòsof.
Vida i obra Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant L’activitat docent 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de ressò…
Théodor Joseph Boudet Puymaigre
Literatura catalana
Folklorista i historiador de la literatura francès.
Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva obra més…
Cosme Parpal i Marquès
Literatura catalana
Assagista i historiador.
Participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 amb la comunicació Poesia popular menorquina Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents Membre de la RABLB des del 1913, publicà treballs diversos, com La història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I 1898, Rubió y Ors, historiador 1899, La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III 1901 —publicat en versió catalana el 1964—, Dietario inédito de la ciudad de Barcelona en la década de 1767 a 1777 según un manuscrito inédito de DJ Sagarriga…
K.L. Reich
Literatura catalana
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic, Francesc,…
Charles Tourtoulon
Literatura catalana
Historiador llenguadocià.
Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al provençal algun…
Josep Ferrer i Subirana
Literatura catalana
Periodista, poeta i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el…