Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Pere III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87), era el fill segon d’Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença, però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit.
Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…
,
Guillem de Cabestany
Literatura catalana
Trobador català.
Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al s XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a De l’amour 1822 Les dades…
Antoni de Vilaragut i Visconti
Literatura catalana
Fill de Ramon de Vilaragut i de Diana Visconti.
Vida i obra Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribuïa la traducció al català de les Tragèdies de…
Ferran de Querol i Bofarull
Literatura catalana
Novel·lista i prosista.
Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la “Ilustració Catalana” de Barcelona, al “Semanario Católico” de Reus i a “La Cruz” i a “Lo Camp de Tarragona” De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la Diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del s XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…
Antoine-Pierre Auguste Leduc
Música
Editor francès.
Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc La vídua…
Estefania de Requesens i Roís de Liori
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens, comte de Palamós, i de la seva segona muller, Hipòlita Roís de Liori Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, en ser nomenat aquest preceptor del príncep Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1533 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona Es conserven cent vint-i-quatre cartes en català escrites des de la cort a la seva mare 1533-40, amb un estil viu i acolorit, d’…
Francesc de Borja i d’Aragó
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Primer marquès de Llombai i quart duc de Gandia Educat a Saragossa, desplegà una brillant activitat cortesana i militar al servei de Carles V El 1539 fou nomenat lloctinent de Catalunya 1539-43, on prengué contacte amb els jesuïtes La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita Mort el seu pare, n’heretà el ducat de Gandia 1543 Installat a Gandia, i després de la mort de la seva muller, el 1546 hi fundà el primer collegi de jesuïtes del món el 1548 feu la professió solemne, bé que encara secreta Doctorat en teologia a Gandia el…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de Nàpols El 1521,…
Festival Internacional de Música Pau Casals
Música
Festival que, el 1981, nasqué juntament amb l’Auditori Pau Casals del Vendrell.
Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament música…
Rossend Llates i Serrat
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Es llicencià en dret i feu també estudis de música, tot i que es dedicà bàsicament al periodisme Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a “Revista”, Destino i “Tele-estel” S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista La seva poesia està influïda per Josep Carner i el noucentisme, però no deixa de banda l’espontaneisme maragallià Publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, que sortí amb la data falsa del 1937 Escriví…