Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Ignasi Casanovas i Camprubí
Literatura catalana
Filòleg, medievalista i traductor.
Vida i obra Entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Residí a Barcelona des del 1905 Els referents que més l’influïren foren Milà i Fontanals i Torras i Bages, amb qui collaborà en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologética de Balmes 1910 La influència torrasiana es concretà en una doble direcció estudis medievals i afeccions estètiques El 1906 realitzà l’estudi dels manuscrits medievals de l’Arxiu del Palau i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El seu primer estudi d’investigació històrica fou Còdexs de l’arxiu del Palau ,…
Narcís Camós
Literatura catalana
Escriptor religiós i panegirista.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655 i publicat el 1657 Hi menciona 1 028 temples i capelles dedicades a la Mare de Déu, i dona notícia detallada de 182 imatges de marededeus, la majoria de les quals trobades El volum s’organitza en deu llibres seguint les demarcacions eclesiàstiques de l’època, per ordre…
Vicent Venceslau Querol i Campos
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a “El Pensamiento de Valencia” 1858, “El Miguelete” 1856, “Las Bellas Artes” 1858, “La Opinión” 1860-66, “Las Provincias” i “Revista de Valencia” 1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic…
Maria Josepa Massanés i Dalmau
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Des de ben jove mostrà un viu interès per les lletres i es donà a conèixer amb poemes romàntics en llengua castellana, publicats, entrealtres periòdics de l’època, a “El Vapor”, “El Guardia Nacional” i “La Religión” Part d’aquesta producció i d’altra de posterior fou recollida a Poesías 1841, amb un pròleg en què defensà el dret de les dones a l’escriptura i a la instrucció, i a Flores mar-chitas 1850 S’incorporà a la Renaixença sota la influència de Víctor Balaguer i Joaquim Rubió i Ors i donà a conèixer els seus primers poemes catalans a Los trobadors nous i Los trobadors…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Literatura catalana
Historiador, polític i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret a la UB 1910 Completà estudis d’història als Estudis Universitaris Catalans de Barcelona i en diversos centres francesos Cap a 1909-10 s’afilià a la Joventut Nacionalista, l’òrgan juvenil de la Lliga Regionalista Ben aviat començà a exercir càrrecs polítics, entre els quals el de diputat provincial per Vic 1917 i 1921 A la Mancomunitat de Catalunya treballà en nombroses comissions —com ara la de la Biblioteca de Catalunya— i fou vicepresident del Consell de Pedagogia Fou promotor d’Acció Catalana, de la qual se separà a l’adveniment de la República i retornà a…
Magí Pers i Ramona
Literatura catalana
Historiador de la literatura, gramàtic i prosodista.
Vida i obra Sastre d’ofici, el 1821 s’establí a Matanzas Cuba, on aconseguí de fer una regular fortuna Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro Retornat a Barcelona, hi creà una escola de sastreria i hi feu publicacions professionals Fundà el “Diario de Villanueva” Fou un actiu seguidor de Marià Cubí en el camp de la frenologia fundà i dirigí la “Revista Frenológica”, 1852-54 publicà Manual de frenología al alcance de todos , 1849, i fou corresponsal del periòdic “La Phrénologie”, de París Fou membre de l’ABLB i de la Societat…
Josep Romeguera
Literatura catalana
Prosista i poeta.
Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona i catedràtic de dret canònic a l’Estudi General Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada Barcelona 1681 ed facs 1980, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres més en català Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada juvenil a…
Los trobadors moderns
Antologia de poemes catalans recollits anònimament per Víctor Balaguer, editada per Salvador Manero en vint plecs de setze pàgines, a partir de més enllà de març del 1859 i fins al principi del 1860.
Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…
,
Alexis Eudald Solà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Nom pel qual fou conegut el lingüista, traductor i neohel·lenista Eudald Solà i Farrés.
Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…
,
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina