Resultats de la cerca

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"

Conegut també com a Alí Bei-el-Abbasí A partir del 1803 —disfressat i amb nom aràbic— feu nombrosos viatges pel nord d’Àfrica i Àsia com a agent colonialista al servei de diversos governs europeus Durant aquests viatges observà la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità Publicà a París Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803-1807 1814, una obra extensíssima on es barregen les experiències personals amb la descripció metòdica de tot el que veié És una obra hereva de la Illustració per la metodologia i les…

Estudià a Bagdad amb Ibrāhīm al-Mawṣilī Un cop completada la seva formació, i després d’un greu enfrontament amb el seu mestre, hagué de fugir de la ciutat i visqué durant algun temps a Síria i, més tard, a Tunísia En aquest darrer país estigué al servei del cabdill Ziyādat Allāh, a Qairawān Finalment s’establí a Còrdova, on es convertí en un dels personatges més influents de la cort La seva influència no es limità a qüestions musicals també hi arrelà la moda en el vestir i la gastronomia que ell portà de Bagdad Creà escola com a compositor, i els seus alumnes en feren perdurar l’estil durant…

Vida i obra Fou redactor de La Publicitat i “L’Esport Català” Collaborà, a més, a “La Nau”, La Nova Revista , Revista de Catalunya i “L’Opinió”, i dirigí el setmanari “Mirador” 1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938, defensà sovint la necessitat de fomentar la novella catalana S’exilià a París el 1939, on regentà una llibreria i collaborà a Revista de Catalunya i a “Catalònia” És autor del primer volum d’ Els iniciadors de la Renaixença 1928 i d’alguns assaigs sobre Balzac, D’Annunzio, Villiers de l’…

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…

Començà a tocar la guitarra de ben petit, instrument que dominà en poc temps, així com la mandolina i el banjo Molt preocupat per les arrels de la música dels EUA i d’altres parts del món, fou conegut pel seu domini del blues tocat amb la tècnica bottleneck , és a dir, amb un cilindre tipus coll d’ampolla en un dit de la mà que es desplaça pel màstil Començà a destacar com a músic de sessió collaborant amb The Rolling Stones, Eric Clapton, Taj Mahal, Captain Beefheart i altres L’any 1970 feu el seu primer disc en solitari, on recuperà música popular dels EUA, en un estil a cavall entre el…

Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss  El balcó , de Jean Genet  El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra  Maria Rosa , d’Àngel Guimerà  Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells  El manuscrit d’Alí Bei i  Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet  Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward Bond, dirigida…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…