Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bonaventura Pons i Fuster
Literatura catalana
Poeta.
Detingué càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous
Francesc Puig i Alfonso
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Treballà de llibreter Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista A mig camí entre les memòries i l’assaig històric escriví Curiositats barcelonines 1919-20, en tres volums, Recordant coses passades 1934, La Llibreria Puig de la Plaça Nova 1938, Recuerdos de un setentón 1943 i El meu barri 1955 També és autor de diversos llibres i estudis sobre societats benèfiques, agricultura i ramaderia
Francesc Llauradó i Rodon
Literatura catalana
Autor teatral.
Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús
Michael Christian Festing
Música
Compositor i violinista anglès.
Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata Sylvia 1744 i A…
Baldassare Ferri
Música
Castrat italià.
Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità Estocolm, Viena -…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…
conservatori de música
Música
Centre d’ensenyament musical on s’imparteixen estudis amb validesa oficial.
L’origen dels conservatoris es remunta a les institucions benèfiques per a orfes que sorgiren als centres urbans d’Itàlia durant la Baixa Edat Mitjana Impulsats en principi per mecenes o corporacions ciutadanes, a la llarga acabaren depenent totalment dels ajuntaments o del favor reial Els infants acollits rebien instrucció, i entre totes les matèries impartides hi havia la música A partir del final del segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVII, la formació musical en alguns d’aquests centres anà guanyant pes i s’arribà a convertir en l’assignatura més important Aquest és el cas…