Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Samsó
Literatura catalana
Personatge principal de La fam, de Joan Oliver.
Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d…
Anne Charlon
Literatura catalana
Catalanista i hispanista francesa.
Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Jordi Gabarró i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana
Edward Friedrich Mörike
Música
Escriptor alemany.
La mort del seu germà, un amor desgraciat i la incompatibilitat de la seva condició de pastor luterà amb els dubtes de religió que l’assetjaven donaren a la seva obra un caràcter ombrívol que, tanmateix, coexistí amb ocasionals expressions d’humor Molt afeccionat a la música, mostrà una devoció especial per WA Mozart, a qui feu protagonista d’una de les seves narracions més celebrades, Mozart auf der Reise nach Prag 'Mozart en el viatge a Praga', 1855, i a la vegada demostrà una clara aversió per R Wagner La música, d’altra banda, és un tema recurrent en els seus poemes, que…
Jaume Siurana
Literatura
Poeta i generós.
És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich valencià dels…
,
Arnaut de Maruèlh
Música
Trobador provençal de la diòcesi del Perigord, a Aquitània.
Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena…
joc de campanes
Música
Instrument de percussió consistent en un conjunt de campanes, generalment de diferents mides -i, doncs, diferent afinació-, unides entre si per alguna mena de suport o bastidor.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels…
El verí del teatre
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1978.
Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’…
Juan de Castro y Malagaray
Música
Compositor castellà.
Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina