Resultats de la cerca

Vida Ingressà com a cantor a la catedral de Sogorb S’ordenà de sacerdot el 1790 i entrà com a beneficiat a la catedral de València Obtingué la càtedra de litúrgia del seminari de la diòcesi valenciana i el 1802, la de cant pla Publicà els tractats Breve instrucción de canto-llano para los alumnos del seminario València, 1820 i Preces in praesenti jubilaeo ad processionalem Ecclesianum pro Diocesis Valentina València, 1826 Bibliografia Complement bibliogràfic Gil, Joaquim Breve instruccion del canto-llano , Madrid 1820

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb…

Fou prevere de Saragossa L’any 1548 s’encarregà de l’edició d’un manual liturgicomusical amb l’objectiu de depurar el cant litúrgic i com a ajuda als sacerdots de les diòcesis hispàniques Dedicà el seu llibre Intonarium general para todas las iglesias de España Saragossa 1548 a l’arquebisbe Fernando de Aragón, el qual participava amb ell de les idees revisionistes respecte a la puresa de la litúrgia i del cant pla L’obra posa en evidència els excessos i la manca d’uniformitat que es produïen en la interpretació del cant Amb el llibre pretengué proveir els eclesiàstics encarregats…

Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat  el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà, amb la…

Vida i obra Es doctorà en filosofia i en teologia al collegi barceloní de Cordelles, i el 1742 ingressàal convent premostratenc de Bellpuig de les Avellanes, d’on fou abat 1754-57 i 1766-69 S’integrà a l’Acadèmia de Bones Lletres 1750 i es relacio-nà amb notables erudits, com ara Enríquez Flórez, a qui ajudà en la redacció dels capítols relatius a les diòcesis de Vic i de Barcelona de l’obra España Sagrada , Gregori Maians, Josep Finestres i Joaquim Llorenç Villanueva Fou el mestre dels historiadors, del mateix convent de les Avellanes, Jaume Pasqual i Josep Martí Investigador…

Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una…

Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la Part Forana en…

Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…

L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…